{"id":4780,"date":"2017-10-18T06:33:52","date_gmt":"2017-10-18T04:33:52","guid":{"rendered":"http:\/\/arban.espais.iec.cat\/?p=4780"},"modified":"2018-03-31T19:12:49","modified_gmt":"2018-03-31T17:12:49","slug":"programa-de-col%c2%b7loquis-de-la-schct-2017-2018","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2017\/10\/18\/programa-de-col%c2%b7loquis-de-la-schct-2017-2018\/","title":{"rendered":"PROGRAMA DE COL\u00b7LOQUIS DE LA SCHCT 2017-2018"},"content":{"rendered":"<ul>\n<li>Racisme i biopol\u00edtica a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia<\/li>\n<li>Jornada d&#8217;estudi de l&#8217;evoluci\u00f3 del concepte de relaci\u00f3 entre\u00a0 cos i dolor al llarg de la hist\u00f2ria<\/li>\n<li>Objectes Perduts: explicar i exposar ci\u00e8ncia a museus i altres llocs p\u00fablics<\/li>\n<li>\u00c0toms a la pla\u00e7a: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017<\/li>\n<li>Metall pesants t\u00f2xics en el treball i en l\u2019ambient<\/li>\n<li>A banda de l\u2019Origen. Els altres llibres de Charles Darwin<\/li>\n<li>Vulnerables: compassi\u00f3 i cures d&#8217;infermeria en la hist\u00f2ria de l&#8217;humanitarisme<\/li>\n<li>Frankenstein 2018: doscientos a\u00f1os en la historia de la ci\u00e8ncia (primera parte)<\/li>\n<li>Espais de Ci\u00e8ncia: la natura a la ciutat<\/li>\n<\/ul>\n<h1><a id=\"racisme\"><\/a>Racisme i biopol\u00edtica a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia<\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>A les nostres societats, el racisme \u00e8tnic i la xenof\u00f2bia constitueixen nom\u00e9s un aspecte sectorial d\u2019un fenomen molt m\u00e9s vast: el racisme biol\u00f2gic. Aquest consisteix en l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva (control, estigmatitzaci\u00f3, deportaci\u00f3, extermini, i un llarg etc\u00e8tera) sobre els \u00e9ssers humans identificant-los i agrupant-los a partir de les caracter\u00edstiques que posseeixen com a \u00e9ssers vius. Per\u00f2 el racisme biol\u00f2gic constitueix un episodi inscrit en un marc molt m\u00e9s gran i constitutiu de la modernitat: el que porta a governar a les persones considerant-les com a \u201cpoblaci\u00f3\u201d, \u00e9s a dir, entenent-les a partir dels processos vitals que les conformen (natalitat, fecunditat, mortalitat, salut i morbiditat, sexualitat, medi ambient, habitatge, etc\u00e8tera). A partir dels estudis pioners de Michel Foucault, aquest govern es designa amb el nom de \u201cbiopol\u00edtica\u201d i ha inspirat formulacions te\u00f2riques molt influents (com \u201cl\u2019enginyeria social\u201d de Zygmunt Bauman, l\u2019<em>Homo sacer<\/em> de Giorgio Agamben o l\u2019<em>Imperi<\/em> de Toni Negri), aix\u00ed com aproximacions de gran relleu en \u00e0mbits tan diversos com la hist\u00f2ria pol\u00edtica, la hist\u00f2ria econ\u00f2mica, la hist\u00f2ria cultural, la hist\u00f2ria de la sexualitat o la hist\u00f2ria de la medicina i de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n<p>El cicle proposat pret\u00e9n seguir el rastre de la racionalitat biopol\u00edtica a l\u2019Estat espanyol amb la participaci\u00f3 de dos destacats experts que han tractat d\u2019historiar-la en diverses etapes del seu desplegament: d\u2019una banda, Francisco V\u00e1zquez, que ha realitzat estudis molt valuosos al voltant del seu naixement als regnes hisp\u00e0nics, de la morfologia diferencial de les t\u00e8cniques de govern assajades pel poder pol\u00edtic fins al final de la Guerra Civil i dels aspectes contingents i espec\u00edfics de la biopol\u00edtica espanyola tal com s\u2019han reflectit en fen\u00f2mens com el familiarisme cat\u00f2lic, la feblesa de l\u2019Estat del Benestar, les pol\u00edtiques d\u2019immigraci\u00f3 o el terrorisme; i, d\u2019una altra, Salvador Cayuela, qui \u2013enlla\u00e7ant directament amb l\u2019obra de V\u00e1zquez\u2013 ha analitzat l\u2019evoluci\u00f3 de la biopol\u00edtica al llarg de la dictadura franquista (des del totalitarisme nacionalcat\u00f2lic dels seus inicis al desenrotllisme tecnocr\u00e0tic de les d\u00e8cades de 1960 i 1970) amb un \u00e8mfasi especial en les estrat\u00e8gies de subjectivaci\u00f3 emprades pel r\u00e8gim per tal de desactivar la resist\u00e8ncia social a les seues pol\u00edtiques i aconseguir l\u2019assentiment de la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Ponents:<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Francisco V\u00e1zquez Garc\u00eda \u00e9s catedr\u00e0tic de Filosofia de la Universitat de Cadis. Estudi\u00f3s del pensament franc\u00e8s contemporani (Escola dels Annales, Canguilhem, Bourdieu, Foucault) i especialista en hist\u00f2ria de la sexualitat i la biopol\u00edtica a Espanya, entre les seues nombroses publicacions destaquen <em>Sexo y raz\u00f3n. Una genealog\u00eda de la moral sexual en Espa\u00f1a, siglos XVI-XX <\/em>(amb Andr\u00e9s Moreno Meng\u00edbar, 1997), <em>\u201cLos Invisibles\u201d: A History of Male Homosexuality in Spain, 1850-1939<\/em> (amb Richard Cleminson) i <em>La invenci\u00f3n del racismo. Nacimiento de la biopol\u00edtica en Espa\u00f1a, 1600-1940 <\/em>(Ediciones Akal, 2009).<\/li>\n<li>Salvador Cayuela S\u00e1nchez \u00e9s Doctor en Filosofia per la Universitat de M\u00farcia i Doctor en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seua l\u00ednia de recerca principal ha estat la biopol\u00edtica de l\u2019Espanya franquista i d\u2019altres r\u00e8gims feixistes del segle XX. Entre les seues nombroses publicacions destaca la monografia <em>Por la grandeza de la Patria. Biopol\u00edtica en la Espa\u00f1a de Franco <\/em>(2014). Actualment \u00e9s Professor Ajudant Doctor d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia a la Universitat de Castella La-Manxa.<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>Dates i hora: <\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Dimecres 8 de novembre de 2017 a les 16 h: Francisco V\u00e1zquez, \u201cLa figura del cura pederasta en la cultura del anticlericalismo espa\u00f1ol\u201d.<\/li>\n<li>Dimecres 22 de novembre de 2017 a les 16 h: Salvador Cayuela, \u201cBiopol\u00edtica y discurso racial en el primer franquismo\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Lloc:<\/strong><\/p>\n<p>Sal\u00f3 d\u2019Actes de l\u2019Institut d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina i de la Ci\u00e8ncia L\u00f3pez Pi\u00f1ero (amb retransmissi\u00f3 online), Val\u00e8ncia.<strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1>Jornada d&#8217;estudi de l&#8217;evoluci\u00f3 del concepte de relaci\u00f3 entre\u00a0 cos i dolor al llarg de la hist\u00f2ria<strong>\u00a0<\/strong><\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>Jornada organitzada pel grup\u00a0 de\u00a0 recerca sobre el pensament cient\u00edfic i filos\u00f2fic modern i contemporani (f&amp;C). Patrocina el patronat cient\u00edfic del Col\u00b7legi\u00a0 Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al p\u00fablic, consistir\u00e0 en una intervenci\u00f3 inicial dels ponents i despr\u00e9s debat amb el p\u00fablic assistent. Es far\u00e0 una publicaci\u00f3 amb el contingut de la jornada.<\/p>\n<p><strong>Ponent\/s proposats: <\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Antoni Bosch Veciana (Fil\u00f2sof, URL). Cos i dolor a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica<\/li>\n<li>Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l&#8217;edat mitjana<\/li>\n<li>Joan Llu\u00eds Llin\u00e0s (Fil\u00f2sof, UIB). Constituci\u00f3 de l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 i la reflexi\u00f3 sobre la medicina en la primera modernitat<\/li>\n<li>Jonathan McFarland (Fil\u00f2leg). El sentiment del dolor<\/li>\n<li>Joan Gonz\u00e1lez Guardiola (Fil\u00f2sof, UIB). Aproximaci\u00f3 fenomenol\u00f2gica al dolor<\/li>\n<li>Enric Benito (Onc\u00f2leg). Malaltia i dolor<\/li>\n<li>Josep Miralles (Historiador de l&#8217;art)<strong>\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>Data: <\/strong><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000\"><strong>ATENCI\u00d3 COL\u00b7LOQUI AJORNAT. Es comunicar\u00e0 la nova data!<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong>Lloc:<\/strong><\/p>\n<p>Col\u00b7legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.<\/p>\n<h1><\/h1>\n<h1><a id=\"objectesperduts\"><\/a>Objectes Perduts: explicar i exposar ci\u00e8ncia a museus i altres llocs p\u00fablics<\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>Una nova edici\u00f3 del cicle \u201cObjectes Perduts\u201d, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni cient\u00edfic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ci\u00e8ncia. En aquesta edici\u00f3 fixem la mirada en la creaci\u00f3 d\u2019objectes cient\u00edfics i en els seus r\u00e8gims d\u2019exhibici\u00f3: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous p\u00fablics.<\/p>\n<p>El cicle planteja per a la propera edici\u00f3 tres presentacions centrades en el proc\u00e9s de comprensi\u00f3 del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessi\u00f3 de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anat\u00f2mic com a espai d\u2019exhibici\u00f3 i que estudia les tombes escult\u00f2riques relacionades amb la medicina entesa com a professi\u00f3 i amb l\u2019anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d\u2019entendre el realisme i l\u2019objectivitat. En segon lloc, proposem una sessi\u00f3 que examina les interseccions entre art i ci\u00e8ncia a partir de l\u2019estudi d\u2019escultures i fotografies m\u00e8diques desenvolupades a la Salpetri\u00e8re, al Par\u00eds del darrer ter\u00e7 del segle XIX. La recerca planteja el concepte de \u201cscientific artworks\u201d i posa de manifest els l\u00edmits de la idea d\u2019\u201cobjectivitat cient\u00edfica\u201d en analitzar la creaci\u00f3 d\u2019objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d\u2019altres que van formar un \u201cmuseu patol\u00f2gic vivent\u201d. En darrer lloc, volem comptar amb la pres\u00e8ncia de Mar\u00eda Jos\u00e9 Gal\u00e9 per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessi\u00f3 es disputen les categories que defineixen \u201call\u00f2 hum\u00e0\u201d i que han esdevingut hegem\u00f2niques a partir de la confrontaci\u00f3 amb experi\u00e8ncies de casos hist\u00f2rics de dones, la configuraci\u00f3 corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexi\u00f3 per obrir nous espais de comprensi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Ponents: <\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Chloe Sharpe, University of York (si b\u00e9 viu a Madrid, que ser\u00e0 la ciutat de despla\u00e7ament). Doctoranda en Hist\u00f2ria de l\u2019Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funer\u00e0ria espanyola, ss. XIX i XX. Bec\u00e0ria del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), M\u00e0ster en Hist\u00f2ria de l\u2019Art i M\u00e0ster en Museologia per la Universidad de Alcal\u00e1 de Henares, 2011.<\/li>\n<li>Natasha Ruiz-G\u00f3mez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art franc\u00e8s del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat bec\u00e0ria i curadora d\u2019exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.<\/li>\n<li>Mar\u00eda Jose Gal\u00e9 Moyano, Universitat de Saragossa. Fil\u00f2loga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contempor\u00e0nies i les seves relacions amb el cos hum\u00e0.<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dates i hora: <\/strong><\/p>\n<p>12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe<\/p>\n<p>24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-G\u00f3mez<\/p>\n<p>6 de febrer de 2018 a les 19h: Mar\u00eda Jose Gal\u00e9 Moyano<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Lloc:<\/strong> A l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1>\u00c0toms a la pla\u00e7a: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017<\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>Les places i carrers d\u2019arreu s\u00f3n espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes pol\u00edtics. Com no podia ser d\u2019altra manera, tamb\u00e9 han estat testimoni de les manifestacions d\u2019incomoditat i de rebuig a discursos cient\u00edfics i a pol\u00edtiques tecnol\u00f2giques que vertebren el m\u00f3n que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar nom\u00e9s alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrol\u00f2gic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats gen\u00e8ticament, la patologitzaci\u00f3 de la transsexualitat, i la l\u00ednia de Molt Alta Tensi\u00f3 (hi ha a dia d&#8217;avui \u2013 25\/05\/2017\u2013 sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s&#8217;hi).<\/p>\n<p>Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes pol\u00edtiques amb sabers i pr\u00e0ctiques pr\u00f2pies, en di\u00e0leg i en confrontaci\u00f3 amb l&#8217;acad\u00e8mia: places en qu\u00e8 es crea, es produeix i s&#8217;auto-regula coneixement, es q\u00fcestionen experteses i se\u2019n creen d\u2019altres. El cicle intermitent \u2018Ci\u00e8ncia, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resist\u00e8ncies\u2019 t\u00e9 com a objectiu ser un espai de di\u00e0leg i reflexi\u00f3 compartida entre sabers subalterns i activismes acad\u00e8mics. \u00c9s a dir, l\u2019objectiu no \u00e9s confrontar els discursos dels experts cient\u00edfics acad\u00e8mics amb el dels experts profans activistes, sin\u00f3 potenciar un di\u00e0leg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l\u2019expertesa cient\u00edfica al centre de les seves problem\u00e0tiques i historiadors\/res amb sensibilitat i\/o <em>engagement<\/em> amb aquelles problem\u00e0tiques.<\/p>\n<p>Les discussions anteriors van tractar sobre la normativitzaci\u00f3 de g\u00e8nere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulaci\u00f3 global del filferro espin\u00f3s i l&#8217;antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resist\u00e8ncies als aliments transg\u00e8nics (IEC, 2015). En aquests nous col\u00b7loquis 2017-2018 (la sessi\u00f3 del curs anterior va haver de suspendre&#8217;s per causes alienes a l&#8217;organitzaci\u00f3) es pret\u00e9n abordar una altra q\u00fcesti\u00f3 que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els t\u00f2xics nuclears. La llarga doble traject\u00f2ria de desplegament nuclear i contestaci\u00f3 antinuclear a Catalunya \u2013 amb epicentre a Asc\u00f3 i Vandell\u00f3s \u2013 ha tornat a reapar\u00e8ixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcci\u00f3 de cementiris nuclears (Asc\u00f3, 2010-2011), aix\u00ed com de la repetici\u00f3 de moviments s\u00edsmics naturals i indu\u00efts (e.g., terratr\u00e8mol de 3,3 graus Richter, prop de Vandell\u00f3s, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d&#8217;emmagatzematge de gas, 2013).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ponents: <\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Xavier Roqu\u00e9, historiador de la ci\u00e8ncia, especialitzat en la f\u00edsica del Franquisme.<\/li>\n<li>Miguel Mu\u00f1iz, activista ecologista i membre del Moviment Ib\u00e8ric Antinuclear.<\/li>\n<li>Evelio G\u00f3mez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Cr\u00edtica Ecol\u00f3gica y Alternativas (1977-1978).<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>Data i hora: <\/strong>11 de gener de 2018, a les 19h.<\/p>\n<p><strong>Lloc:<\/strong> Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><a name=\"_Toc369777980\"><\/a><a name=\"_Toc485972919\"><\/a>Metall pesants t\u00f2xics en el treball i en l\u2019ambient<strong>\u00a0<\/strong><\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>Aquesta proposta d\u00f3na continu\u00eftat a una l\u00ednia de treball que inici\u00e0rem far\u00e0 ja cinc anys i que ha donat lloc a diversos cicles de seminaris sobre hist\u00f2ria ambiental (els cicles d\u2019atmosferes t\u00f2xiques, de cat\u00e0strofes artificials, etc.); l\u2019escola de primavera Living in a Toxic World (2015); i un bon nombre de publicacions i participacions en congressos. La proposta tracta un \u00e0mbit en clar creixement dins de la historiografia ambiental i de la ci\u00e8ncia internacionals; un \u00e0mbit que, a m\u00e9s a m\u00e9s, darrerament ha despertat un gran inter\u00e8s entre un grup considerable d\u2019investigadors\/es de la SCHCT \u2013 un exemple \u00e9s el recent projecte d\u2019investigaci\u00f3 coordinat \u201cToxic Spain\u201d desenvolupat entre les universitats de Barcelona, Val\u00e8ncia i Alacant durant els anys 2016-2019.<\/p>\n<p>El cicle inclour\u00e0 alguns dels m\u00e0xims especialistes en l\u2019\u00e0mbit internacional i analitzar\u00e0 casos geogr\u00e0ficament diversos com s\u00f3n el franc\u00e8s, escoc\u00e8s i japon\u00e8s. I, seguint amb el prop\u00f2sit de fer la recerca hist\u00f2rica significativa en la resoluci\u00f3 de controv\u00e8rsies actuals, el cicle acabar\u00e0 amb una taula rodona amb experts en salut p\u00fablica i grups ecologistes que han treballat els problemes de salut ambiental i ocupacional derivats de l\u2019exposici\u00f3 a metalls pesants en el context valenci\u00e0. En aquest sentit els treballs que darrerament han publicat els grups de Salut i ambient i de Seguretat aliment\u00e0ria del FISABIO han estat especialment importants i seran analitzats en la taula rodona.<\/p>\n<p><strong>Ponents: <\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Judith Rainhorn \u00e9s professora al departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Universit\u00e9 Paris 1 i membre del grup ESOPP (&#8220;\u00c9tudes Sociales et Politiques des Populations, de la protection sociale et de la sant\u00e9&#8221;) CRH-EHESS, Sciences Po. Forma part del comit\u00e9 editorial de revistes com Le Mouvement social i Histoire urbaine i de l\u2019editorial Presses universitaires du Septentrion. Ha treballat extensament en l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria de la salut ambiental i ocupacional i en concret ha centrat bona part dels seus treballs en el cas del plom. El seu llibre de s\u00edntesi respecte al tema apareixer\u00e0 als darrers mesos de 2017.<\/li>\n<li>Catherine Mills \u00e9s professora en hist\u00f2ria ambiental a la University of Stirling i directora del Centre for Environment, Heritage and Policy. Ha publicat un bon nombre de treballs en relaci\u00f3 a la salut ocupacional dels miners brit\u00e0nics als segles XIX i XX. Actualment t\u00e9 dos projectes de recerca finan\u00e7ats centrats en l\u2019impacte ambiental del plom.<\/li>\n<li>Brett Walker \u00e9s professor d\u2019hist\u00f2ria ambiental a la Montana State University. Ha treballat extensament en la hist\u00f2ria ambiental al Jap\u00f3 i \u00e9s autor de <em>Toxic Archipielago: A History of Industrial Disease in Japan<\/em>, guanyador del George Perkins Marsh Prize for Best Book in Environmental History de la American Society for Environmental History. (Videoconfer\u00e8ncia)<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dates i hora: <\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 16 h: Judith Rainhorn.<\/li>\n<li>Dimecres 21 de febrer de 2018 a les 16 h: Catherine Mills.<\/li>\n<li>Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 16 h: Brett Walker<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Lloc:<\/strong><\/p>\n<p>Sal\u00f3 d\u2019Actes de l\u2019Institut d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina i de la Ci\u00e8ncia L\u00f3pez Pi\u00f1ero (amb retransmissi\u00f3 online), Val\u00e8ncia.<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<h1><strong>A banda de l\u2019<em>Origen<\/em>.<\/strong><\/h1>\n<h1><strong>Els altres llibres de Charles Darwin<\/strong><\/h1>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Quan parlem o pensem en les obres de Charles Darwin el\u00a0 primer llibre que ens b\u00e9 al cap \u00e9s <em>L\u2019Origen de les esp\u00e8cies<\/em>, una obra arxiconeguda i que, sense cap mena de dubte,\u00a0 ha marcat una fita inexorable en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la cultura en general. Per\u00f2 el naturalista angl\u00e8s a m\u00e9s a m\u00e9s va ser autor d\u2019altres obres no tan conegudes per\u00f2 d\u2019un gran valor i transcend\u00e8ncia cient\u00edfica.<\/p>\n<p>Ens referim a obres que tracten temes tan diversos com la narraci\u00f3 de les seves experi\u00e8ncies a bord del <em>Beagle<\/em>, el relat de la seva pr\u00f2pia vida en una autobiografia memorable , l\u2019origen de l\u2019home, tan o m\u00e9s transcendental que el de les esp\u00e8cies, o les seves experi\u00e8ncies amb plantes o cucs de terra. S\u00f3n treballs que ens fan con\u00e8ixer la dimensi\u00f3 poli\u00e8drica del cient\u00edfic que va arribar a ser Charles Darwin.<\/p>\n<p>Es tracta, amb tot, de textos poc coneguts pel gran p\u00fablic. Sovint amb poques traduccions i escassament difoses. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que hem pensat que estaria b\u00e9 que un dels cicles dels col\u00b7loquis d\u2019aquest nou curs es dediqu\u00e9s a glossar-ne algunes d\u2019aquestes obres. La idea \u00e9s fer quatre xerrades que tractin o b\u00e9 un llibre concret o una s\u00e8rie tem\u00e0tica amb un to divulgatiu, adre\u00e7ades a un p\u00fablic ampli amb inter\u00e8s pel coneixement cient\u00edfic. Tot per a descobrir les habilitats intel\u00b7lectuals i cient\u00edfiques del gran naturalista brit\u00e0nic\u00a0 i per a con\u00e8ixer una mica m\u00e9s la diversitat de les seves aportacions a la ci\u00e8ncia del seu temps.<\/p>\n<p>Els conferenciants previstos i els temes suggerits son els seg\u00fcents:<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Agust\u00ed Cam\u00f3s (CEHIC). <em>Del Viatge d\u2019un naturalista a l\u2019Autobiografia. Principi i final del recorregut cient\u00edfic i personal de Charles Darwin<\/em>.<\/p>\n<p>27 de febrer de 2018.<\/p>\n<p>Pasqual Bernat (CEHIC). <em>L\u2019Home destronat. \u201cThe descent of man\u201d\u00a0 i el lloc de l\u2019esser hum\u00e0 a la naturalesa<\/em>.<\/p>\n<p>20 de mar\u00e7 de 2018.<\/p>\n<p>Xavier Bell\u00e9s (CSIC). <em>Darwin i l\u2019expressi\u00f3 de les emocions.<\/em><\/p>\n<p>24 d\u2019abril de 2018.<\/p>\n<p>Jes\u00fas Catal\u00e0 Gorgues (Universidad Cardenal Herrera). <em>Una nova economia de la natura: orqu\u00eddies, insectes i els viaranys coevolutius<\/em>.<\/p>\n<p>29 de maig de 2018.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><a name=\"_Toc369777982\"><\/a><a name=\"_Toc485972920\"><\/a>Vulnerables: compassi\u00f3 i cures d&#8217;infermeria en la hist\u00f2ria de l&#8217;humanitarisme<strong>\u00a0<\/strong><\/h1>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>Apartant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pret\u00e9n combinar, per mitj\u00e0 de\u00a0tres estudis de cas, la hist\u00f2ria de la compassi\u00f3 amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanit\u00e0ries, tant en contextos b\u00e8l\u00b7lics com de desastres naturals.\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 de la formaci\u00f3 acad\u00e8mica i de les carreres professionals de les protagonistes, es focalitza l\u2019atenci\u00f3 sobre les seves actituds i percepcions, i tamb\u00e9 sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pr\u00e0ctiques compassives i, en concret, les cures d\u2019infermeria.<\/p>\n<p>Es proposen tres col\u00b7loquis: un, a c\u00e0rrec de Dolores Mart\u00edn Moruno, sobre la Comuna de Par\u00eds (1871); un segon, de Linda Pallfreeman, sobre la I Guerra Mundial (1914-1918); i el tercer, de Rebecca Gill, centrat sobre el or\u00edgens de l\u2019ag\u00e8ncia humanit\u00e0ria Save the Children (1919).<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Ponents:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n<ol>\n<li><strong>Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK). <\/strong>Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els or\u00edgens de les organitzacions humanit\u00e0ries brit\u00e0niques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), \u00e9s autora del llibre <em>Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press<\/em>, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, en especial de l\u2019ajuda humanit\u00e0ria\u00a0en conflictes b\u00e8l\u00b7lics.<\/li>\n<li><strong>Dolores Mart\u00edn Moruno: Universit\u00e9 de Gen\u00e8ve (Ginebra).\u00a0<\/strong>Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyr\u00e9 i la Universidad Aut\u00f3noma de Madrid, la seva tesi es public\u00e0 el 2014 amb el t\u00edtol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe : The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (Par\u00eds,\u00a0 Blanchard). Formada en hist\u00f2ria i filosofia de la ci\u00e8ncia, des de 2011 participa en la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de la medicina i de la hist\u00f2ria de les emocions a la Universitat de Ginebra.<\/li>\n<li><strong>Linda Palfreeman: Universidad CEU-Cardenal Herrera (Elx). <\/strong>Llicenciada en Comunicaci\u00f3 \/ Periodisme, es va doctorar en Ling\u00fc\u00edstica per la University of Leeds (UK) amb una tesi sobre la interpretaci\u00f3 del llenguatge publicitari. Des de 1996 \u00e9s professora de la Universidad CEU-Cardenal Herrera al campus de Carmelitas d\u2019Elx. Ha publicat, entre altres llibres, Spain Bleeds: The Development of Battlefield Blood Transfusion During the Civil War Sussex Academic Press\/Ca\u00f1ada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, 2015).<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dates i hora: <\/strong><\/p>\n<p>Dies 8, 15 i 22 de Mar\u00e7 2018, a les 18:30h<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Lloc dels col\u00b7loquis<\/strong>:<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Auditori petit, Resid\u00e8ncia d&#8217;Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya), Barcelona.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h1><a name=\"_Toc369777983\"><\/a><a name=\"_Toc485972922\"><\/a>Frankenstein 2018: doscientos a\u00f1os en la historia de la ci\u00e8ncia (primera parte)<\/h1>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Se propone aqu\u00ed conmemorar, con relaci\u00f3n a la historia de la ciencia, los doscientos a\u00f1os de la publicaci\u00f3n de <em>Frankenstein<\/em>. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los m\u00e1s importantes mitos culturales de la \u00e9poca contempor\u00e1nea), se proyectan <em>seis<\/em> conferencias, dividas entre los a\u00f1os lectivos 2017-18 y 2018-19, pero <em>todas en el a\u00f1o civil 2018<\/em>. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria <em>Col\u00b7loquis 2018-19<\/em>, presentamos el programa entero. Que sepamos, \u00e9ste es el \u00fanico acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.<\/p>\n<p>Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribi\u00f3 <em>Frankenstein, o el moderno Prometeo<\/em> durante el verano de 1816; la novela se public\u00f3 en 1818. Ya en 1826 se represent\u00f3 la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematogr\u00e1fica del inventor Thomas Alva Edison estren\u00f3 la primera de numerosas pel\u00edculas. Desde el comienzo, y por razones intr\u00ednsecas a su tema, la m\u00e1s c\u00e9lebre de las novelas \u201cg\u00f3ticas\u201d sirvi\u00f3 como punto de partida para la representaci\u00f3n, elaboraci\u00f3n y discusi\u00f3n de cuestiones religiosas, filos\u00f3ficas, pol\u00edticas, literarias, epistemol\u00f3gicas y \u00e9ticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el cient\u00edfico, la experimentaci\u00f3n, la creaci\u00f3n y la transmisi\u00f3n de la vida. Desde el \u00faltimo tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingenier\u00eda, la biotecnolog\u00eda y la experimentaci\u00f3n sobre la vida (organismos gen\u00e9ticamente modificados, biolog\u00eda sint\u00e9tica, clonaci\u00f3n, t\u00e9cnicas de reproducci\u00f3n, uso de embriones y c\u00e9lulas madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurol\u00f3gicas de corte frankensteiniano. En todas las \u00e1reas, \u201cFrankenstein\u201d resume el problema de las ciencias y las tecnolog\u00edas que parecen transgredir l\u00edmites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro.<\/p>\n<p>En la gran mayor\u00eda de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su \u201cmonstruo\u201d se\u00f1alan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambici\u00f3n desmesurada de la ciencia y la tecnolog\u00eda, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos\u2026 La historia del creador y la imagen ic\u00f3nica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la cl\u00e1sica pel\u00edcula de 1931) oficia de f\u00e1bula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacr\u00f3nica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupaci\u00f3n y se transforma a \u201cFrankenstein\u201d en espejo de \u201cansiedades\u201d contempor\u00e1neas. De este modo, <em>frankenfood<\/em> designa alimentos en base a materias primas gen\u00e9ticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la \u201cambici\u00f3n masculina\u201d de \u201capropiarse de la funci\u00f3n procreativa.\u201d<\/p>\n<p>Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su \u201cmonstruo\u201d perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aqu\u00ed se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relaci\u00f3n a la ciencia de manera hist\u00f3rica y contextualizada. Tratar\u00e1n espec\u00edficamente de Frankenstein en relaci\u00f3n con la exploraci\u00f3n polar, la electricidad y la vida, la pol\u00edtica de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, m\u00e1s all\u00e1 del siglo XIX, con el cerebro y el cambio clim\u00e1tico.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ponents: <\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Tim Fulford, Professor, Faculty of Art, Design and Humanities, School of Humanities, De Montfort University, Leicester, Reino Unido. Especialista de la literatura rom\u00e1ntica y los contextos del colonialismo y la exploraci\u00f3n, la ciencia y la religi\u00f3n, el paisaje y lo \u201cpintoresco.\u201d Es autor de <em>Romantic Indians: Native Americans and Transatlantic Literary Culture 1755-1830<\/em> (2006) y <em>Literature, Science and Exploration in the Romantic Era: Bodies of Knowledge<\/em> (2004). Con S. Raston, prepara actualmente los cuatro vol\u00famenes de <em>The Collected Letters of Humphry Davy<\/em> que publicar\u00e1 Oxford University Press. <u>Web<\/u>: <strong>http:\/\/www.dmu.ac.uk\/about-dmu\/academic-staff\/art-design-humanities\/tim-fulford\/tim-fulford.aspx<\/strong><\/li>\n<li>Dehlia Hannah, profesora visitante en el School for the Future of Innovation in Society, Arizona State University (Tempe, EEUU) e investigadora del Department of Media, Cognition and Communication, Universidad de Copenhagen, Dinamarca (donde reside). Doctora por Columbia University con una tesis en filosof\u00eda de la ciencia y teor\u00eda est\u00e9tica, es docente en el \u00e1rea pero se dedica en gran medida a la organizaci\u00f3n de exposiciones transmedi\u00e1ticas y eventos performativos situados en la intersecci\u00f3n del arte contempor\u00e1neo, las pr\u00e1cticas y teor\u00edas cient\u00edficas, y cuestiones actuales relativas al antropoceno y a problemas medioambientales. Espec\u00edficamente en relaci\u00f3n con el bicentenario de Frankenstein, ha desarrollado el proyecto <em>A Year Without A Winter<\/em> (alusi\u00f3n al \u201ca\u00f1o sin verano\u201d \u2013 1816 \u2013 en que Mary Shelley escribi\u00f3 <em>Frankenstein<\/em>).<strong><u>Web<\/u><\/strong><strong>: http:\/\/dehliahannah.com\/, http:\/\/ayearwithoutawinter.org\/<\/strong><\/li>\n<li>Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura \u201cg\u00f3tica\u201d entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro <em>Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-si\u00e8cle<\/em> (2004). Es tambi\u00e9n autor, entre otros, de <em>The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History<\/em> (2010) y <em>Gothic Literature<\/em> (2007\/2013). Ha coordinado una contribuci\u00f3n de m\u00e1xima importancia en el \u00e1mbito de los estudios frankensteinianos: <em>The Cambridge Companion to Frankenstein<\/em> (2016). <u>Web<\/u>: <a href=\"http:\/\/www.sheffield.ac.uk\/english\/people\/smith\">http:\/\/www.sheffield.ac.uk\/english\/people\/smith<\/a><\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dates i hora<\/strong>: 19.04.18, 17.05.18 i 14.06.18, a les 19h.<\/p>\n<p><strong>Lloc:<\/strong> Institut d\u2019estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n<h1><a name=\"_Toc369777984\"><\/a>Espais de Ci\u00e8ncia: la natura a la ciutat<\/h1>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Resum:<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Seguint l&#8217;estela del cicle \u201cEls molts hereus d\u2019una sola her\u00e8ncia: el Patrimoni Industrial de Barcelona\u201d, que es va organitzar dins els Col\u00b7loquis de la Societat Catalana d&#8217;Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia el curs 2016-2017, aquesta vegada us proposem la visita a tres espais de ci\u00e8ncia a la ciutat de Barcelona dedicats a les ci\u00e8ncies naturals.<\/p>\n<p>L&#8217;objectiu d&#8217;aquest cicle \u00e9s triple. En primer lloc, donar a con\u00e8ixer un patrimoni cient\u00edfic i hist\u00f2ric de Barcelona que sovint \u00e9s desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, aix\u00ed com permetre l&#8217;acc\u00e9s a espais habitualment tancats al gran p\u00fablic. En segon lloc, volem divulgar la hist\u00f2ria d&#8217;aquests espais i el seu paper en la hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies naturals a la ciutat, aix\u00ed com la recerca feta des de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia en aquest sentit. Per \u00faltim, aquest cicle tamb\u00e9 vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d&#8217;aquests tres llocs, parlarem sobre l&#8217;estat en qu\u00e8 es troben, com es poden donar a con\u00e8ixer de forma m\u00e9s efectiva, quin ser\u00e0 el seu futur&#8230;<\/p>\n<p>Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlar\u00e0 sobre la hist\u00f2ria de l&#8217;espai i el segon ens explicar\u00e0 la seva situaci\u00f3 actual i les opcions de futur que presenta. D&#8217;aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la hist\u00f2ria hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb subst\u00e0ncia i amb debat hist\u00f2ric i cient\u00edfic.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Espais i ponents:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n<p>\u201cEl Museu del Seminari Conciliar\u201d Un dels primers museus de ci\u00e8ncies naturals de la ciutat, es preserva gaireb\u00e9 tal i com va ser concebut fa cent anys. Ponents pendents de confirmaci\u00f3.<\/p>\n<p>\u201cLa Granja Vella de Mart\u00ed Codolar\u201d Actualment una resid\u00e8ncia dels Salesians, aquesta finca d&#8217;Horta va acollir l&#8217;embri\u00f3 del que seria el primer zool\u00f2gic de Barcelona. Ponents pendents de confirmaci\u00f3.<\/p>\n<p>\u201cEl Castell dels Tres Dragons\u201d Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Barcelona durant gaireb\u00e9 100 anys, avui resta buit i a l&#8217;espera d&#8217;un futur incert. Ponents pendents de confirmaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dates i hora: <\/strong><\/p>\n<p>12 Abril 2018, 26 Abril 2018 i 10 Maig 2018, a les 19h (pendents de confirmaci\u00f3).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Lloc:<\/strong><\/p>\n<p>Cada col\u00b7loqui tindr\u00e0 lloc a l\u2019edifici al qual es dedica la sessi\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Racisme i biopol\u00edtica a l\u2019Espanya contempor\u00e0nia Jornada d&#8217;estudi de l&#8217;evoluci\u00f3 del concepte de relaci\u00f3 entre\u00a0 cos i dolor al llarg de la hist\u00f2ria Objectes Perduts: explicar i exposar ci\u00e8ncia a museus i altres llocs p\u00fablics \u00c0toms a la pla\u00e7a: conflictes ambientals i energia nuclear, 1977-2017 Metall pesants t\u00f2xics en el treball i en l\u2019ambient A [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[8,9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4780"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4780"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4780\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4782,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4780\/revisions\/4782"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}