Com a resultat de la desindustrialitzaci\u00f3 progressiva de la ciutat, Barcelona s\u2019ha anat trobant, en les \u00a0\u00faltimes d\u00e8cades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta her\u00e8ncia del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s\u2019ha anat adaptant a m\u00faltiples nous usos i, en alguns casos, tamb\u00e9 s\u2019ha muse\u00eftzat o condicionat per ser visitada. Ara b\u00e9, aquestes restes arquitect\u00f2niques industrials poden tenir diferents significats depenent des de quin punt de vista ens les mirem. Aix\u00ed, mentre \u00a0els arquitectes i enginyers algunes d\u2019aquestes antigues f\u00e0briques s\u00f3n joies art\u00edstiques, est\u00e8tiques i t\u00e8cniques, pels ex treballadors i ve\u00efns s\u00f3n un s\u00edmbol, una icona, del seu passat, de les seves lluites i reivindicacions. Mentre pels historiadors s\u00f3n un tros tangible d\u2019un per\u00edode que necessita ser contextualitzat i explicat amb totes les seves complexitats, per l\u2019administraci\u00f3 de la ciutat s\u00f3n sovint una legitimaci\u00f3 de la seva feina als barris. En aquest cicle ens proposem reflexionar sobre aquestes m\u00faltiples maneres d\u2019aproximar-se al patrimoni industrial de la ciutat i de com aquestes diferents visions han de quedar plasmades en les formes en qu\u00e8 aquest patrimoni es presenta a la ciutadania. Per tal de dur a terme aquest objectiu plantegem un cicle de tres sessions que, en lloc de celebrar- se en una sala ordin\u00e0ria a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, es celebrarien a tres espais industrials sobre els quals volem reflexionar.<\/p>\n
<\/p>\n
La primera visita es dur\u00e0 a terme l\u201911 de maig a la Casa Par\u00e9s. <\/strong>(c\/ Canals i Martorell)<\/p>\n \u00c9s possible trobar una foneria de plom i estany al bell mig de Barcelona? Tot i que molta gent pot pensar que no, al cor de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere encara podem visitar-ne una: la Casa Par\u00e9s, fundada el 1875.<\/p>\n Entrar en aquest establiment, que va tancar el 2007 tornar al passat; tot es mant\u00e9 igual que anys enrere. Tot i que les t\u00e8cniques s\u2019havien anat modernitzant amb les d\u00e8cades, l\u2019esperit artesanal seguia del tot vigent. El cor de la f\u00e0brica, que consistia en una laminadora importada d\u2019alemanya en vaixell de vapor el 1896, seguia en ple funcionament en el moment del tancament, i se la podr\u00e0 observar durant la visita, ja que segueix en el mateix lloc intacta.<\/p>\n La propiet\u00e0ria abans del tancament, besn\u00e9ta del fundador, Maria Merc\u00e8 Par\u00e9s, presumia amb orgull que la m\u00e0quina no s\u2019havia espatllat mai. El producte final, el paper d\u2019estany, t\u00e9 encara m\u00faltiples usos, des d\u2019industrials a petits objectes de decoraci\u00f3. A la imatge podem observar petites xapes de publicitat que feien per altres empreses catalanes. La f\u00e0brica va tenir clientela fins a\u00a0 l\u2019\u00faltim moment; no els faltava pas la feina.<\/p>\n El tancament, for\u00e7at a causa d\u2019un canvi legislatiu sobre la maquin\u00e0ria industrial al centre de Barcelona, va entristir molt la fam\u00edlia. Aquesta, doncs, vol preservar el record intacte de la foneria, i va donar suport al proc\u00e9s de muse\u00eftzaci\u00f3 la f\u00e0brica. Afortunadament, aquest desig s\u2019est\u00e0 portant a terme, ja que hi ha hagut iniciatives des de diverses institucions per fer-ho.\u00a0 Tot i aix\u00ed, \u00e9s important seguir donant suport a aquest projecte, ja que seria una p\u00e8rdua de valor incalculable per a la ciutat perdre aquests petits racons.<\/p>\n Guiats pel Jos\u00e9 Puerta, que \u00e9s propietari, i va ser treballador de la casa fins al moment del seu tancament,\u00a0 veure\u2019m que significa aquest passat per alg\u00fa tan proper com ell. Ens explicar\u00e0 m\u00faltiples viv\u00e8ncies personals aix\u00ed com les seves experi\u00e8ncies en la gesti\u00f3 dels problemes sorgits al voltat de la seva muse\u00eftzaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n La segona visita, tindr\u00e0 lloc a La Torre de les Aig\u00fces del Bes\u00f3s<\/strong> el 25 de maig. (Pl. Ramon Calsina)<\/p>\n La Torre de les Aig\u00fces del Bes\u00f2s va n\u00e9ixer resultat del projecte d\u2019obtenci\u00f3 d\u2019aigua potable que va impulsar l\u2019industrial barcelon\u00ed Xavier Camps amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019arquitecte Pere Falqu\u00e9s. \u00a0S\u2019al\u00e7a com una fita ben visible en el paisatge de Barcelona. La seva traject\u00f2ria en fa un element patrimonial singular vinculat, primer, a la hist\u00f2ria de la compet\u00e8ncia per assegurar el prove\u00efment d\u2019aigua de boca a la ciutat i, posteriorment, a la hist\u00f2ria del complex metal\u00b7l\u00fargic de Can Girona, que a mitjan segle XX es va convertir en la Macosa.<\/p>\n Malauradament, tot i que la Companyia havia realitzat un acurat estudi sobre la qualitat de l\u2019aigua, la proximitat del mar i l\u2019efecte de succi\u00f3 que exercien les bombes van propiciar una elevaci\u00f3 de l\u2019\u00edndex de salinitat que aviat va encendre les alarmes i generar dubtes sobre la viabilitat futura de la instal\u00b7laci\u00f3. Aquesta situaci\u00f3 va dur el 1888 a la fallida de la companyia, sis anys m\u00e9s tard de la seva inauguraci\u00f3.<\/p>\n Anys m\u00e9s tard va ser adquirida per la Sociedad General de Aguas de Barcelona, i anys m\u00e9s tard la foneria Can Girona, que m\u00e9s tard es va convertir en Macosa, \u00a0va orientar el sistema de la Torre del Bes\u00f2s al prove\u00efment d\u2019aigua industrial; se servien de l\u2019aigua per refredar els seus dos trens de laminaci\u00f3.<\/p>\n Despr\u00e9s de molts anys de funcionament amb normalitat, el 1991 Macosa va passar a ser part d\u2019una altra empresa, traslladant-se la producci\u00f3 a Santa Perp\u00e8tua de Mogoda. Despr\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics i amb molta pol\u00e8mica, la f\u00e0brica fou desmantellada i per un temps la Torre de les Aig\u00fces va quedar com a \u00fanic element constru\u00eft enmig d\u2019un gran buit urb\u00e0.<\/p>\n Els antics treballadors de Macosa m\u00e9s les entitats culturals i ve\u00efnals van tenir un paper clau a l\u2019hora d\u2019impulsar-ne la rehabilitaci\u00f3 i d\u2019implicar-hi tant l\u2019administraci\u00f3 municipal com Aig\u00fces de Barcelona, que va assumir la seva restauraci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3.<\/p>\n El conjunt de la Torre de les Aig\u00fces del Bes\u00f2s representa una singularitat dins el patrimoni industrial del Poblenou i del conjunt de la ciutat de Barcelona.<\/p>\n La visita ser\u00e0 a c\u00e0rrec de Jordi Fossas Bonjoch Arquitecte per la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC) i des de l\u2019any 1996 membre de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric del Poblenou.<\/p>\n <\/p>\n La tercera visita ser\u00e0 la f\u00e0brica Olivia Art\u00e9s<\/strong>. (C\/ d\u2019Espronceda)<\/p>\n La f\u00e0brica Oliva Art\u00e9s era una de les moltes ind\u00fastries que al llarg del segle XIX es van instal\u00b7lar al Poblenou. Des que es va fundar el 1888 s\u2019hi van fabricar i reparar tot tipus de maquin\u00e0ria, i com tantes altres f\u00e0briques de la zona, va tancar a finals del segle XX. L\u2019edifici, per\u00f2, va quedar en peus i el 2003 el va comprar l\u2019Ajuntament de Barcelona. La f\u00e0brica \u00e9s ara en un lloc privilegiat, enmig del Parc Central del Poblenou.<\/p>\n Gr\u00e0cies a m\u00faltiples col\u00b7lectius i associacions que reclamaven cuidar i salvaguardar el patrimoni industrial i el passat obrer de la ciutat, aquesta f\u00e0brica s\u2019ha pogut salvar el proc\u00e9s de gentrificaci\u00f3 que a Barcelona ha fet que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alguns edificis com aquest perilli.<\/p>\n EL 2010 l\u2019equip BAAS va guanyar el concurs per fer d\u2019aquest bell edifici la nova seu del Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat, intentant deixar el m\u00e0xim espai intacte. En l\u2019actualitat, les exposicions que s\u2019hi fan es dediquen a divulgar la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la ciutat, el seu passat industrial i els moviments obrers. El MUHBA est\u00e0 fent una important tasca de recuperaci\u00f3 patrimonial i d\u2019extensi\u00f3 del seu discurs museogr\u00e0fic, que a poc a poc permet ampliar el coneixement hist\u00f2ric de l\u2019evoluci\u00f3 de la capital. En aquest sentit, l\u2019Oliva Art\u00e9s pot resultar una pe\u00e7a clau.<\/p>\n S\u2019espera que l\u2019experi\u00e8ncia de la rehabilitaci\u00f3 de l\u2019Oliva Art\u00e9s sigui vista com un bon exemple, ja que aquest mateix esquema es podria utilitzar en el cas d\u2019altres f\u00e0briques abandonades que podrien reutilitzar-se provisionalment per a usos culturals, ve\u00efnals o socials.<\/p>\n La visita ser\u00e0 guiada per Joan Roca, director del museu d\u2019Hist\u00f2ria de la ciutat de Barcelona, MUHBA.<\/p>\n <\/p>\n Recordem,<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Jos\u00e9 Puerta, \u201cUna Visita a la Casa Par\u00e9s\u201d, Casa Par\u00e9s, carrer Canals i Martorell,\u00a011\/05\/2017<\/p>\n Jordi Fossas \u201cLa Torre de les Aig\u00fces del Bes\u00f2s\u201d, Pla\u00e7a Ramon Calsina, 25\/05\/2017<\/p>\n Joan Rova, \u201cLa gesti\u00f3 del patrimoni industrial de Barcelona\u201d, Oliva Art\u00e9s\u00a001\/06\/201<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com a resultat de la desindustrialitzaci\u00f3 progressiva de la ciutat, Barcelona s\u2019ha anat trobant, en les \u00a0\u00faltimes d\u00e8cades, amb un important patrimoni industrial. Aquesta her\u00e8ncia del passat fabril de barris com el Poble Nou o Sants s\u2019ha anat adaptant a m\u00faltiples nous usos i, en alguns casos, tamb\u00e9 s\u2019ha muse\u00eftzat o condicionat per ser visitada. […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4755"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4755"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4755\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4758,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4755\/revisions\/4758"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}