El cicle de col\u00b7loquis \u201cLeibniz, 300 anys despr\u00e9s\u201d organitzat per la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica s\u2019ha desenvolupat en dues sessions, el 4 i 18 de novembre de 2016.<\/p>\n
Aquest any es commemora arreu el tercer centenari de la mort del matem\u00e0tic i fil\u00f2sof, entre molts dels adjectius que li escauen, Gottfried Wilhelm\u00a0Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle, la SCHCT es vol unir tamb\u00e9 a l\u2019\u00e0mplia llista d\u2019entitats que han fet un homenatge a aquest gran personatge durant l\u2019any 2016.<\/p>\n
La primera xerrada del col\u00b7loqui va ser a c\u00e0rrec de M\u00aa Rosa Massa Esteve, actualment professora de matem\u00e0tiques i d\u2019hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques tant a l\u2019ETSEIB com a la facultat de Matem\u00e0tiques i Estad\u00edstica, i que tamb\u00e9 d\u00f3na classes d\u2019hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques al M\u00e0ster d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia del CEHIC i al M\u00e0ster interuniversitari de formaci\u00f3 del professorat, amb el t\u00edtol Una aproximaci\u00f3 a la figura de Leibniz: fil\u00f2sof, f\u00edsic, enginyer i matem\u00e0tic<\/em>. Se\u2019ns va presentar una visi\u00f3 general de Leibniz, repassant la seva biografia i remarcant el seu car\u00e0cter multidisciplinari; en el camp de les matem\u00e0tiques va tocar aspectes com el controvertit c\u00e0lcul infinitesimal, les s\u00e8ries infinites, la combinat\u00f2ria o la l\u00f2gica. Com a enginyer es va remarcar la seva ast\u00facia en construir la seva m\u00e0quina de calcular, innovadora a finals del s. XVII i de la seva idea de que les idees te\u00f2riques siguin \u00fatils a la pr\u00e0ctica, Theoria cum praxi<\/em>. Es va destacar tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de la seva correspond\u00e8ncia amb molts dels intel\u00b7lectuals d\u2019aquella \u00e8poca, aix\u00ed com les seves cites a pensadors anterior \u2013com per exemple Ramon Llull(1232-1316)-\u00a0 i el seu domini de les lleng\u00fces m\u00e9s rellevants en aquell moment, el franc\u00e8s i el llat\u00ed. En definitiva, se\u2019ns va mostrar una visi\u00f3 general del personatge i de la seva obra com a matem\u00e0tic, f\u00edsic, enginyer i fil\u00f2sof.<\/p>\n La segona, a c\u00e0rrec de Guillermo Lusa Monforte, que ha estat professor de matem\u00e0tiques i promotor i responsable de la creaci\u00f3 d\u2019assignatures de l\u2019\u00e0rea d\u2019hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica a l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i que tamb\u00e9 com a director de la biblioteca de l\u2019ETSEIB va promoure l\u2019organitzaci\u00f3 del Fons Hist\u00f2ric. La seva xerrada, <\/em>titulada Tras las huellas de Leibniz<\/em>, es va centrar en els aspectes fonamentals de la filosofia de Leibniz, sobretot ens va fer un seguiment exhaustiu pel seu pensament i el rastre que va deixar posteriorment. Fer aix\u00f2 \u00e9s una tasca dif\u00edcil perqu\u00e8 necessitem molt coneixement a priori, sobretot de la filosofia anterior a Leibniz (Plat\u00f3, Descartes, els escol\u00e0stics, …) per\u00f2, tot i aix\u00ed, Guillermo va fer una selecci\u00f3 dels seus textos i va aconseguir mostrar-nos una aproximaci\u00f3 a aquesta filosofia de manera molt entenedora. Ens va exposar tamb\u00e9 les controv\u00e8rsies que hi ha quan es parla del llegat que va deixar el fam\u00f3s fil\u00f2sof, ja que no hi ha una resposta clara sobre la validesa i utilitat de l\u2019obra leibniziana pels investigadors posteriors.<\/p>\n La tercera xerrada, a c\u00e0rrec de M\u00f2nica Blanco Abell\u00e1n, actualment professora de matem\u00e0tiques i estad\u00edstica a l\u2019Escola Superior d\u2019Agricultura de Barcelona i d\u2019hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques a la Facultat de Matem\u00e0tiques i estad\u00edstica de l\u2019UPC, titulada Algunes q\u00fcestions al voltant del c\u00e0lcul de Leibniz<\/em>, es va centrar al voltant del c\u00e0lcul infinitesimal desenvolupat pel protagonista del nostre col\u00b7loqui. En particular, va analitzar el seu article Nova Methodus pro maximis et minimis, itamque tangetibus, <\/em>on Leibniz presentava sense demostrar les regles b\u00e0siques del nou m\u00e8tode diferencial i algunes aplicacions que se\u2019n podien fer.\u00a0 Ens va mostrar tamb\u00e9 la correspond\u00e8ncia de Leibniz durant aquells anys i com analitzava el c\u00e0lcul infinitesimal, fent servir moltes vegades un llenguatge poc entenedor. En resum, la M\u00f2nica ens va expressar, en un llenguatge entenedor, unes pinzellades molt il\u00b7lustratives sobre aquesta nova i important\u00edssima part de la matem\u00e0tica desenvolupada pel matem\u00e0tic alemany.<\/p>\n A l\u2019\u00faltima xerrada, titulada Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) and John Wallis (1616-1703),<\/em> vam tenir la sort de comptar amb la pres\u00e8ncia de Siegmund Probst, que actualment i des de l\u2019any 1995 \u00e9s un dels investigadors i editors en el projecte d\u2019edici\u00f3 dels manuscrits matem\u00e0tics de Leibniz (s\u00e8rie VII) del Leibniz-Archiv de la Gottfried Wilhelm Leibniz Bibliothek Hannover. Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat en altres projectes com ara l\u2019edici\u00f3 de la correspond\u00e8ncia cient\u00edfica de Wallis, a l\u2019Institut f\u00fcr Geschichte der Mathematik, Naturwissenschaft und Technik der Universit\u00e4t Hamburg (1994-1995). La seva xerrada, \u00edntegre en angl\u00e8s, va anar acompanyada d\u2019un text que ens va repartir, extracte de l\u2019article The relation between Leibniz and Wallis <\/em>(Oxford, June 9, 2016), titulat Remarks on the introduction of the term \u201cpars infinitesima\u201d<\/em>. Aprofitant tamb\u00e9 que el 2016 \u00e9s tamb\u00e9 el 400 aniversari del naixement de John Wallis, va parlar-nos d\u2019ambd\u00f3s personatges i va aprofundir en la relaci\u00f3 que van tenir durant m\u00e9s de trenta anys. La seva correspond\u00e8ncia es va centrar majorit\u00e0riament en temes de mec\u00e0nica i matem\u00e0tiques, sobretot en aquest nou c\u00e0lcul que estava naixent. Tot i aix\u00ed, es van analitzar aspectes molt m\u00e9s amplis com ling\u00fc\u00edstica, l\u00f2gica, la reforma del calendari, etc. En concret, a la part final, es va centrar en el rol que van tenir aquests dos personatges, Leibniz i Wallis, en la introducci\u00f3 del terme infinitesimal en les matem\u00e0tiques.<\/p>\n El cicle \u201cLeibniz, 300 anys despr\u00e9s\u201d ha estat una profitosa oportunitat de captivar a diferents tipus de p\u00fablic, i endinsar-lo en l\u2019apassionant\u00a0 traject\u00f2ria del fam\u00f3s Leibniz. Ens ha perm\u00e8s aprofundir en el seu c\u00e0lcul infinitesimal, aix\u00ed com en la seva filosofia i correspond\u00e8ncia amb altres grans personatges del seu temps. Una bona visi\u00f3 global que sense dubte, va ser tot un \u00e8xit.<\/p>\n <\/p>\n Carolina Granado Torres (UAB)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El cicle de col\u00b7loquis \u201cLeibniz, 300 anys despr\u00e9s\u201d organitzat per la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica s\u2019ha desenvolupat en dues sessions, el 4 i 18 de novembre de 2016. Aquest any es commemora arreu el tercer centenari de la mort del matem\u00e0tic i fil\u00f2sof, entre molts dels adjectius que li escauen, […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4671"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4673,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671\/revisions\/4673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}