Parlem amb V\u00e0ngelis Villar<\/b> sobre l\u2019exposici\u00f3 \u201cCi\u00e8ncia Viscuda\u201d<\/b>, que va tenir lloc a Matar\u00f3 el 2015 i que ens permet plantejar un seguit de q\u00fcestions al voltant del patrimoni cient\u00edfic i de l\u2019ensenyament, did\u00e0ctica i comunicaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia en uns espais sovint menystinguts, els instituts d\u2019ensenyament secundari.<\/p>\n
Reprodu\u00efm aqu\u00ed una conversa informal (entrevista feta per Alfons Zarzoso al mes de febrer de 2016, a la xarxa) que hem mantingut amb V\u00e0ngelis Villar a prop\u00f2sit de la confer\u00e8ncia (“Ci\u00e8ncia Viscuda”, l’exposici\u00f3 a Matar\u00f3 (2015): col\u00b7leccions cient\u00edfiques i instituts de secund\u00e0ria<\/b>) que impartir\u00e0 el proper divendres 18 de mar\u00e7 a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (Sala Nicolau d’Olwer, carrer del Carme, 47, Barcelona). La xerrada, gratu\u00efta i oberta a tothom, forma part del cicle (Objectes<\/b><\/span> perduts<\/span>:<\/b> explicar i exposar ci\u00e8ncia a museus i altres llocs p\u00fablics<\/b>) de col\u00b7loquis de la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica.<\/p>\n \n Parlem de “Ci\u00e8ncia Viscuda”, V\u00e0ngelis. Ens pots situar en aquest projecte?<\/b><\/p>\n Ci\u00e8ncia Viscuda<\/i> va ser una exposici\u00f3 temporal, produ\u00efda al Museu de Matar\u00f3, que explicava l’evoluci\u00f3 de la doc\u00e8ncia cient\u00edfica a la ciutat de Matar\u00f3, una evoluci\u00f3 que \u00e9s paral\u00b7lela a canvis hist\u00f2rics, pol\u00edtics i culturals i que molt probablement \u00e9s semblant a d\u2019altres transformacions que van tenir lloc en tants altres pobles i ciutats. L\u2019exposici\u00f3 va comptar amb una extensa col\u00b7lecci\u00f3 d’objectes que s’han utilitzat per explicar ci\u00e8ncia a Matar\u00f3 des de meitats del segle XVIII fins a finals del segle XX.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, com a concepte, \u00e9s un projecte de documentaci\u00f3, catalogaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 dels objectes emmagatzemats en instituts del Maresme. Sovint es tracta d\u2019instruments que ja no s’utilitzen per\u00f2 que creiem que poden tenir usos diversos relacionats amb la conscienciaci\u00f3 de l’objecte com a font de coneixement hist\u00f2ric i d’aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic sobre la recerca de la hist\u00f2ria d’un objecte, sobre una pr\u00e0ctica docent o sobre l’experimentaci\u00f3 d’una teoria cient\u00edfica.<\/p>\n Quan es decideix fer una exposici\u00f3?<\/b><\/p>\n Personalment recordo un moment molt concret en qu\u00e8 vam veure que el que f\u00e8iem podia ser molt m\u00e9s que documentar i catalogar objectes cient\u00edfics emmagatzemats en instituts de la ciutat. El dia de la primera prova de treball,\u00a0quan encara no ten\u00edem clar l’abast hist\u00f2ric al qual podr\u00edem arribar, vam estar documentant una s\u00e8rie d’estris de finals del segle XX. Objectes, instruments, que jo mateix recordava haver fet servir quan estudiava als anys 90. Un dels \u00faltims objectes era una capsa de fusta molt pesada i plena de corc. La vam obrir i per a la nostra sorpresa vam trobar un microscopi \u00f2ptic monocular molt ben cuidat. El m\u00e9s destacat no va ser el propi objecte, ni la seva manufactura alemanya, ni el fet d’estar tan ben cuidat. El que ens va xocar va ser una etiqueta a l’interior de la capsa. En aquesta etiqueta estaven anotades, a m\u00e0, les revisions a qu\u00e8 havia estat sotm\u00e8s. Era un objecte alemany, destinat a l’educaci\u00f3 i fabricat l’any 1934. All\u00f2 ens va despertar moltes preguntes: Qu\u00e8 hi feia aquest objecte en un institut de finals del segle XX? Com hi havia arribat i per quins altres centres havia passat? Per qu\u00e8 alemany?\u00a0En aquest moment vam veure que la nostra feina tocava molt clarament amb la recerca hist\u00f2rica i que, a m\u00e9s, podia ser una hist\u00f2ria muse\u00eftzable.<\/p>\n Qui hi ha darrere del projecte?<\/b><\/p>\n Principalment hi ha tres professores de ci\u00e8ncies de diferents instituts de Matar\u00f3, ja jubilades, que han batallat incansablement per revaloritzar els objectes educatius que s’han emprat per explicar ci\u00e8ncies a la ciutat des del segle XVIII, moment en qu\u00e8 va arribar la institucionalitzaci\u00f3 de l’ensenyament a Matar\u00f3. S\u00f3n la Merc\u00e8 Calpe, l’Anna Plarroman\u00ed i la Tura Puigvert. Jo entro a formar part d\u2019aquest equip en tant que intentava donar-hi el rerefons m\u00e9s te\u00f2ric a nivell patrimonial i, sobretot, en el marc de l’exposici\u00f3 on vaig intentar dedicar-me a temes de discurs.<\/p>\n Ara b\u00e9, la nostra feina no hauria estat possible sense el conjunt de col\u00b7laboracions que ens han arribat: professors i professores en actiu que han buscat objectes als seus centres. N’hi ha que fins i tot els han emprat per crear realment un treball de recerca basat el l’objecte. Tamb\u00e9 hem pogut parlar amb persones vinculades amb l’educaci\u00f3 al llarg del segle XX, tant professorat com alumnat. El seu record ha estat enregistrat en v\u00eddeo i els seus records es poden veure a Internet, on hem penjat 12 v\u00eddeos que permeten aprofundir en aspectes hist\u00f2rics, en els usos i en els contextos d\u2019ensenyament de ci\u00e8ncia*.<\/p>\n [*L’enlla\u00e7 als v\u00eddeos \u00e9s:\u00a0https:\/\/vimeo.com\/channels\/923825<\/a>]\n Per a l’exposici\u00f3 vam rebre el suport del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Matar\u00f3, la Conselleria d’Educaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya i la Delegaci\u00f3 de la Serralada Litoral Central de l’ICHN aix\u00ed com l’assessorament hist\u00f2ric de Montserrat Gurrera, especialista en la hist\u00f2ria de l’educaci\u00f3 a Matar\u00f3.<\/p>\n Per qu\u00e8 decidiu aquest t\u00edtol?<\/b><\/p>\n Vam pensar en aquest t\u00edtol perqu\u00e8 per a nosaltres tenia dues accepcions\u00a0molt interessants per al projecte. El terme “ci\u00e8ncia” \u00e9s m\u00e9s que evident. Vam afegir-hi, per\u00f2, “viscuda” per fer menci\u00f3 a dues coses: d’una banda la idea de viscuda com a sin\u00f2nim d’experimental i, de l’altra, viscuda com a refer\u00e8ncia a un fet passat. Vol\u00edem reflectir que l’exposici\u00f3 parlava d’objectes de car\u00e0cter cient\u00edfic que havien estat utilitzats en el passat per professors i alumnes per experimentar ci\u00e8ncia.<\/p>\n En quina mesura l’exposici\u00f3 recull o \u00e9s nom\u00e9s una petita mostra del que heu trobat?<\/b><\/p>\n La quantitat d’objectes que vam documentar sobrepassava els 400. De totes mides i materials. L’exposici\u00f3 era una mostra dels 130 objectes que ens semblaven m\u00e9s representatius dels diferents moments que est\u00e0vem relatant al discurs expositiu, els m\u00e9s desconeguts o els m\u00e9s informatius com a pe\u00e7a.<\/p>\n Per adonar-se de l’abast real de la quantitat d’objectes que encara podem rastrejar caldria passejar-se pels 12 centres educatius que han aportat materials. La quantitat i conservaci\u00f3 dels objectes \u00e9s molt desigual, la qual cosa ens indica tamb\u00e9 quins processos han passat els diferents centres. Podem destacar, a tall d\u2019exemple, el Col\u00b7legi Salesi\u00e0 amb una extensa col\u00b7lecci\u00f3 de materials de f\u00edsica que encara s’empren per a treballs escolars de recuperaci\u00f3 i recerca, o el cas del museu de ci\u00e8ncies naturals que t\u00e9 el col\u00b7legi Maristes Valldemia.<\/p>\n Com es va organitzar l\u2019equip i la distribuci\u00f3 de feines?<\/b><\/p>\n De manera molt informal. Treballar amb el col\u00b7lectiu educatiu d’una manera molt propera en una ciutat com Matar\u00f3, on tothom es coneix, et permet moure’t amb relativa velocitat entre els centres. En un principi, visit\u00e0vem instituts, deman\u00e0vem suport al professorat i en un moment t’indicaven qu\u00e8 tenien i t’ho ensenyaven. Tot molt personal i directe. Un ordinador port\u00e0til i un tel\u00e8fon m\u00f2bil era suficient per gestionar una base de dades amb imatges. Amb unes etiquetes de paper registr\u00e0vem els objectes.<\/p>\n D\u2019altra banda, l’organitzaci\u00f3 per a l’exposici\u00f3 va estar assessorada pel personal del Museu de Matar\u00f3 i va seguir els processos habituals d’aquest tipus de projectes.<\/p>\n Quins exemples us han servit com a guia de treball?<\/b><\/p>\n Un dels primers exemples que vam seguir \u00e9s el de Maria Gabriela Mayoni, una conservadora i antrop\u00f2loga argentina que va engegar un projecte de recuperaci\u00f3 i restauraci\u00f3 de material docent emprat a l’institut m\u00e9s antic de Buenos Aires, el Colegio Nacional de Buenos Aires <http:\/\/cnba.uba.ar\/mheq\/<\/a>>. Ella ens explicava com, a partir de la documentaci\u00f3 d’all\u00f2 que tenia el centre, era capa\u00e7 d’explicar la hist\u00f2ria d’Argentina i quadrar-la amb les relacions que mantenia el pa\u00eds amb pa\u00efsos europeus, per exemple. Aquest concepte va lligar de seguida amb el que nosaltres pod\u00edem explicar de manera m\u00e9s local.<\/p>\n D’altra banda un altre referent \u00e9s el projecte que representa Marta Ponti a l’Institut Men\u00e9ndez i Pelayo de Barcelona <http:\/\/institutmenendezypelayo.cat<\/a>>. Al llarg dels anys i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els propis alumnes i professors han anat conformant la muse\u00eftzaci\u00f3 del propi centre. Utilitzen tot el material per explicar la hist\u00f2ria del centre en el context d’una Barcelona de l’\u00e8poca de la Rep\u00fablica fins als nostres dies.<\/p>\n