Cr\u00f2nica breu de la confer\u00e8ncia de Jaume Sastre al cicle \u201cObjectes Perduts\u201d dels col\u00b7loquis de la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (Barcelona, IEC, 15 de gener 2016). Alfons Zarzoso<\/strong><\/h2>\n

\n

A tall d\u2019introducci\u00f3, Jaume Sastre tra\u00e7a un context hist\u00f2ric per tal d\u2019entendre com hem passat dels museus de patrimoni \u2013de peces, de vitrines, de rutes marcades- als \u201cscience centres\u201d. Es tracta d\u2019un breu pas per diferents r\u00e8gims d\u2019exhibici\u00f3. Aix\u00ed, de l\u2019educaci\u00f3 de la mirada i l\u2019art de la conversa dels gabinets de meravelles \u2013recordeu que encara podeu visitar l\u2019espl\u00e8ndida exposici\u00f3 Salvadoriana<\/em> a la muntanya de Montju\u00efc, a l\u2019Institut Bot\u00e0nic- s\u2019arrib\u00e0 a l\u2019educaci\u00f3 de la conducta i del cos en el context de creaci\u00f3 de l\u2019Estat liberal i burg\u00e8s que entenia el museu com a lloc disciplinador; i, d\u2019aqu\u00ed, al desenvolupament d\u2019un nou r\u00e8gim t\u00e0ctil, on el fet de tocar i manipular esdev\u00e9 central.<\/p>\n

La hist\u00f2ria passa per damunt del mite fundacional de l\u2019Exploratorium per tal de situar-lo en un context hist\u00f2ric adient i per tal d\u2019entendre\u2019l com a part d\u2019un proc\u00e9s que es consolida en el m\u00f3n occidental en el darrer ter\u00e7 del segle XX. Sastre fixa la mirada en el cas nord-americ\u00e0, sense oblidar el pes i projecci\u00f3 de les exposicions \u201cmanipulables\u201d del Deutsches Museum en comen\u00e7ar el segle XX.<\/p>\n

L\u2019an\u00e0lisi de les exposicions i de les diferents ubicacions del New York Museum of Science and Technology permet Sastre fixar una primera etapa caracteritzada per una pol\u00edtica de muse\u00eftzaci\u00f3 basada en l\u2019aprenentatge t\u00e8cnic. El museu s\u2019ent\u00e9n com a mitj\u00e0 moralitzador, de suport a la formaci\u00f3 professional dels treballadors. Les imatges del p\u00fablic ideal es transformen poc despr\u00e9s: els homes deixen pas als nois i tamb\u00e9 a les noies. La crisi econ\u00f2mica t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019exposici\u00f3 universal de Chicago (1933) esdev\u00e9 un aparador per a les grans empreses nord-americanes: l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova legitimitat t\u00e8cnica on la ci\u00e8ncia s\u2019assimila amb la idea de progr\u00e9s i on l\u2019empresa i la m\u00e0quina no s\u00f3n enemigues de les mans de l\u2019home. \u00c9s un model d\u2019exposici\u00f3 projectat als museus de ci\u00e8ncia d\u2019aquest pa\u00eds, liderat per nous professionals: dissenyadors, publicistes i psic\u00f2legs conductistes. El toca-toca<\/em> s\u2019imposa amb un nou lema: \u201cpush buttons to operate exhibits\u201d. \u00c9s la fi de les exposicions de peces, tamb\u00e9 dels inventors i dels treballadors i el discurs mitj\u00e0 que es construeix s\u2019adre\u00e7a a la capacitat mental d\u2019una persona de 14 anys. El moviment \u00e9s una clau de comprensi\u00f3, tot sembla en estat de canvi, la hist\u00f2ria t\u00e9 una explicaci\u00f3 tamb\u00e9 progressiva, cap a la modernitat.<\/p>\n

Sastre es planteja aqu\u00ed la necessitat d\u2019emprendre una hist\u00f2ria de la interactivitat. Proposa, en primer lloc, una exploraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del terme, una reconstrucci\u00f3 geneal\u00f2gica del concepte. El terme no s\u2019aplica als anys trenta i quaranta en els museus de ci\u00e8ncia i, en canvi, a partir dels 1940, s\u2019albira en el context d\u2019eclosi\u00f3 de la cibern\u00e8tica. Es tracta d\u2019una proposta per investigar nous discursos ideol\u00f2gics. D\u2019un costat, el de la tecnologia, entesa com a motor de la hist\u00f2ria, com el producte dels enginyers; d\u2019altra, el de la substituci\u00f3 del liberalisme per la sociocibern\u00e8tica com a relat explicatiu per confrontar i intervenir en les forces socials que condicionen la conducta humana. En segon lloc, Sastre proposa una an\u00e0lisi hist\u00f2rica de les pr\u00e0ctiques al voltant de la interactivitat. I aix\u00f2 el porta a fixar la mirada en tres \u00e0mbits d\u2019estudi: els discursos, els objectes i els cossos. Considera aix\u00ed necessari tenir en compte els ingredients explicatius que aporta la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, la relaci\u00f3 entre pedagogia i ciutadania, la construcci\u00f3 hist\u00f2rica de la infantesa, el fenomen de les relacions p\u00fabliques empresarials. I al costat, \u00e9s clar, els discursos de la ci\u00e8ncia i de la tecnologia: des de les idees d\u2019innovaci\u00f3, corporatives, a les d\u2019experi\u00e8ncia i participaci\u00f3, explicades en el buit, sense context, lluny de la cr\u00edtica, dins de la l\u00f2gica d\u2019una ci\u00e8ncia no problem\u00e0tica. En el debat que segueix la xerrada, aquest \u00e9s un dels punts calents: les resist\u00e8ncies, variades, des de dins de la ci\u00e8ncia, i tamb\u00e9 els usos que de tot aix\u00f2 fan els p\u00fablics, els no-p\u00fablics i els contrap\u00fablics. Els objectes s\u00f3n el segon centre d\u2019atenci\u00f3 i Sastre proposa aqu\u00ed una hist\u00f2ria cultural dels \u201cpush buttons\u201d, de la ind\u00fastria i de l\u2019arquitectura, altament uniforme, que hi ha al voltant dels interactius i dels \u201cscience centres\u201d. I, en darrer lloc, els cossos, que han estat objecte d\u2019inter\u00e8s, des dels \u201cmuseum studies\u201d, com a expressi\u00f3, mitjan\u00e7ant la visita, els despla\u00e7aments o les accions, de performativitat. Aix\u00f2 obre un altre pot farcit d\u2019ess\u00e8ncies explicatives, el dels r\u00e8gims de plaer i el del joc que porta a la consolidaci\u00f3 del \u201cscience is fun\u201d.\u00a0 El debat que segueix a la confer\u00e8ncia fixa aqu\u00ed l\u2019atenci\u00f3 i s\u2019obre a noves l\u00ednies de treball i discussi\u00f3 que passen pel noi i pel jove, per les m\u00e0quines recreatives i els v\u00eddeo-jocs (\u201ccomputer games\u201d), per la infantilitzaci\u00f3 dels museus com a mitj\u00e0 de superviv\u00e8ncia. No sembla, a la vista de tot aix\u00f2, que pr\u00e9mer un bot\u00f3 en un museu de ci\u00e8ncia, hagi tingut o tingui res d\u2019innocent. Una recerca, la de Jaume Sastre, que planteja un gran projecte de treball, tot just encetat a casa nostra.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cr\u00f2nica breu de la confer\u00e8ncia de Jaume Sastre al cicle \u201cObjectes Perduts\u201d dels col\u00b7loquis de la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (Barcelona, IEC, 15 de gener 2016). Alfons Zarzoso A tall d\u2019introducci\u00f3, Jaume Sastre tra\u00e7a un context hist\u00f2ric per tal d\u2019entendre com hem passat dels museus de patrimoni \u2013de peces, […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4409"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4409"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4409\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4410,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4409\/revisions\/4410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}