{"id":4283,"date":"2014-09-07T15:49:50","date_gmt":"2014-09-07T13:49:50","guid":{"rendered":"http:\/\/arban.espais.iec.cat\/?p=4283"},"modified":"2015-09-16T16:12:06","modified_gmt":"2015-09-16T14:12:06","slug":"seminaris-dosona-interpretant-la-natura-una-aproximacio-historiografica-a-les-ciencies-naturals-a-lespanya-contemporania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2014\/09\/07\/seminaris-dosona-interpretant-la-natura-una-aproximacio-historiografica-a-les-ciencies-naturals-a-lespanya-contemporania\/","title":{"rendered":"Seminaris d\u2019Osona: Interpretant la Natura. Una aproximaci\u00f3 historiogr\u00e0fica a les ci\u00e8ncies naturals a l’Espanya contempor\u00e0nia"},"content":{"rendered":"

“Seminaris d\u2019Osona: Interpretant la Natura. Una aproximaci\u00f3 historiogr\u00e0fica a les ci\u00e8ncies naturals a l’Espanya contempor\u00e0nia”<\/strong><\/p>\n

Coordinador\/a: Pasqual Bernat (SCHCT)<\/p>\n

Resum:
\nEs tracta de celebrar un cicle de 4 confer\u00e8ncies dedicades a la hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies naturals aprofitant els resultats recents d\u2019investigadors d\u2019aquesta disciplina del nostre \u00e0mbit geogr\u00e0fic.
\nLes confer\u00e8ncies tindrien lloc a Vic, en el marc de la col\u00b7laboraci\u00f3 establerta entre la SCHCT i l\u2019Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica d\u2019Osona.<\/p>\n

4 sessions:<\/p>\n

Laura Valls (CEHIC\/CSIC) \u201cDe Barcelona a Torell\u00f3: correm cantant a repoblar de peixos les nostres aig\u00fces\u201d 10\/11\/2015, Vic.<\/span><\/p>\n

Del 28 al 30 de juny de 1912, la vila de Torell\u00f3 va organitzar la seva primera Festa del Peix, una festa popular impulsada per la Junta de Ci\u00e8ncies Naturals de Barcelona amb la finalitat de millorar la riquesa dels rius i llacs de Catalunya. Anteriorment, s\u2019havia celebrat a Banyoles, Terrassa i Manresa i estava previst que arrib\u00e9s a Barcelona, a finals de 1912, amb una gran exposici\u00f3 de Piscicultura i Pesca. La de Torell\u00f3 fou la primera que se celebr\u00e0 al riu Ter i program\u00e0, entre d\u2019altres actes, una confer\u00e8ncia sobre piscicultura, el llan\u00e7ament de peixos al riu i un concurs de pesca; tot plegat per contribuir a la \u201crepoblaci\u00f3n de los r\u00edos en especies que actualmente no existen (…) comprendiendo que la riqueza natural se hace cada d\u00eda m\u00e1s indispensable\u201d.
\nEl cas de Torell\u00f3, que va continuar amb una segona festa i la inauguraci\u00f3 d\u2019un laboratori ictiog\u00e8nic l\u2019any 1914, ens servir\u00e0 en el col\u00b7loqui per a situar en el context de l\u2019\u00e8poca una iniciativa del nostre passat cient\u00edfic que ha sigut -preferiblement- oblidada. Mostrarem com fa cent anys la introducci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies de peixos aut\u00f2ctones i al\u00b7l\u00f2ctones fou una pr\u00e0ctica cient\u00edfica en voga, aplaudida per institucions cient\u00edfiques, administracions locals, sector productiu i bona part del p\u00fablic. Fet que ha contrastat despr\u00e9s amb la silenciosa i invisible davallada que patiren durant d\u00e8cades les poblacions de peixos aut\u00f2ctons sota les aig\u00fces d\u2019aquells rius i estanys, i encara avui poc estudiada. En recordar els or\u00edgens d\u2019aquesta hist\u00f2ria, a part de donar-la a con\u00e8ixer, esperem obrir una discussi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia sobre la vig\u00e8ncia i la incertesa del coneixement, perqu\u00e8… qui hauria dit aleshores que all\u00f2 seria un \u2018desastre\u2019 en termes ecol\u00f2gics?<\/p>\n

Pascual Bernat (CEHIC) \u201cLa tradici\u00f3 naturalista\u00a0 a Osona. Actors i arguments d\u2019una aventura cient\u00edfica\u201d 22\/12\/2015, Vic.
\n<\/span><\/p>\n

L\u2019exploraci\u00f3 i el coneixement de la naturalesa sempre ha estat una activitat inherent a la condici\u00f3 humana. Els recursos\u00a0 b\u00e0sics per a la superviv\u00e8ncia s\u00f3n al medi natural i la seva coneixen\u00e7a i estudi ha format part de l\u2019activitat cultural\u00a0 i intel\u00b7lectual des del principi de la humanitat.<\/p>\n

En aquesta xerrada abordarem com\u00a0 ha estat aquesta exploraci\u00f3 i estudi de la naturalesa des\u00a0 d\u2019Osona mateix, analitzant les contribucions de nombrosos cient\u00edfics que, al llarg de la historia, amb les seves aportacions han fet possible un coneixement m\u00e9s prec\u00eds del medi natural que ens envolta.<\/p>\n

Clara Florensa (CEHIC) \u201cFranco vs Darwin: evolucionisme i pol\u00edtica en el r\u00e8gim franquista\u201d23\/02\/2016, Vic.
\n<\/span><\/p>\n

\nQu\u00e8 havia de passar en un estat que s’havia institu\u00eft i constitu\u00eft com a intr\u00ednsecament cat\u00f2lic, si el dogma era contradit de manera fefaent? Qu\u00e8 havia de passar si la ci\u00e8ncia materialista i atea dels pa\u00efsos ve\u00efns, extreia conclusions indeturables que obliguessin a canviar-ne els principis m\u00e9s b\u00e0sics, fonament de tota l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica? Durant els anys 40 i, sobretot, durant els anys 50, a l’Espanya de Franco, aquestes foren unes reflexions que preocuparen de manera profunda especialment tres sectors de la poblaci\u00f3: els eclesi\u00e0stics, els intel\u00b7lectuals ide\u00f2legs del r\u00e8gim i els cient\u00edfics, en relaci\u00f3 sobretot al darwinisme, que semblava situar-se entre els m\u00e9s perillosos enemics del r\u00e8gim, al costat del materialisme i el comunisme.
\nEl silenci a la premsa, a les aules i a les llibreries sobre la teoria de l’evoluci\u00f3 (gr\u00e0cies a la censura del r\u00e8gim franquista) contrastava amb la verbositat dedicada al tema en cercles instru\u00efts, redu\u00efts i tancats. Dins d’aquests cercles, s’exposaven i es debatien obertament la por, el rebuig, les possibilitats d\u2019adaptaci\u00f3 i els l\u00edmits d’acceptaci\u00f3 d’una teoria que, de cara al p\u00fablic, s’havia o b\u00e9 demonitzat o b\u00e9 fet veure que no existia. Un d’aquests cercles fou el Congr\u00e9s en commemoraci\u00f3 de la mort de Balmes que es celebr\u00e0 a Vic l’any 1949. En la xerrada que presentem, ficarem el nas en aquests debats no aptes per a un p\u00fablic general i descobrirem quins en van ser els actors, qu\u00e8 s’hi va dir, quins eren els arguments i les retic\u00e8ncies, quines les solucions proposades i les principals postures al respecte, aix\u00ed com quin paper van jugar els cient\u00edfics del franquisme en tot plegat.
\nA partir d’aqu\u00ed, podem reflexionar sobre si ci\u00e8ncia, pol\u00edtica i ideologia poden mai tractar-se com entitats independents. Podem alliberar-nos d’all\u00f2 que estem conven\u00e7uts i creiem per interpretar els fets i processos que observem? O b\u00e9, fins a quin punt poden haver donat forma a la ci\u00e8ncia espanyola 40 anys de franquisme? I una hip\u00f2tesi agosarada: podria ser que la ci\u00e8ncia, o en concret una teoria cient\u00edfica com l’evolucionisme, hagu\u00e9s tingut alguna cosa a veure en el progressiu desprestigi, davallada i acabament del r\u00e8gim franquista?<\/p>\n

Miquel Carandell (CEHIC\/Hist\u00f2ries de Ci\u00e8ncia) “D’hom\u00ednid a burro: la pol\u00e8mica de l’Home d’Orce a la premsa d’una democr\u00e0cia naixent” 29\/3\/2015, Vic.<\/span><\/p>\n

Estiu de 1982. Tres joves cient\u00edfics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, excaven un jaciment de la petita poblaci\u00f3 d’Orce, Granada. Apareix un fragment de crani que s’emporten cap a Sabadell.
\n1982, octubre. El PSOE de Felipe Gonz\u00e1lez arrassa a les eleccions generals. A Andalusia, domina la Junta i a Catalunya, el PSC t\u00e9 sota control la Diputaci\u00f3 de Barcelona.
\n1983, maig. Paleontologia i Evoluci\u00f3, la revista cient\u00edfica de l’Institut de Paleontologia, publica un article sobre el crani d’Orce. \u00c9s revolucionari: el \u201cPrimer Europeu\u201d. El fragment est\u00e0 enganxat a una roca que impedeix veure’n la part interna.
\n1983, juny. Roda de premsa a Granada amb la pres\u00e8ncia de pol\u00edtics de la Diputaci\u00f3 de Barcelona i de la Junta de Andaluc\u00eda, i dels joves cient\u00edfics per presentar al m\u00f3n el descobriment. L’endem\u00e0, tots els diaris en van plens. Els cient\u00edfics donen entrevistes a diaris, r\u00e0dio i televisi\u00f3.
\n1983, agost. Prestigiosos cient\u00edfics francesos visiten les excavacions a Orce i donen suport als catalans en les seves afirmacions.
\n1984, abril. S’acaba la neteja de la part interna del fragment, on s’hi descobreix un car\u00e0cter anat\u00f2mic poc habitual en humans.
\nMaig, 1984. Els francesos diuen ara que el fragment pertany a un ase jove prehist\u00f2ric. El diari El Pa\u00eds publica en portada l’exclusiva: \u201cSerios indicios de que el cr\u00e1neo del ‘hombre de Orce’ pertenece a un asno\u201d. L’endem\u00e0, tots els diaris en van encara m\u00e9s plens. Comen\u00e7a la pol\u00e8mica.
\nDes del moment en qu\u00e8 es va descobrir, l’Home d’Orce ha estat un objecte d’estudi cient\u00edfic \u00edntimament lligat al context on va ser descobert. En aquesta xerrada veurem com aquest context va provocar l’atenci\u00f3 medi\u00e0tica que, a la vegada, va ser determinant pel posterior desenvolupament de la hist\u00f2ria cient\u00edfica. Veurem com en aquest cas, l’estudi dels hom\u00ednids no pot ser ent\u00e8s sense explorar la seva vessant p\u00fablica. La ci\u00e8ncia es fa tamb\u00e9 als diaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Seminaris d\u2019Osona: Interpretant la Natura. Una aproximaci\u00f3 historiogr\u00e0fica a les ci\u00e8ncies naturals a l’Espanya contempor\u00e0nia” Coordinador\/a: Pasqual Bernat (SCHCT) Resum: Es tracta de celebrar un cicle de 4 confer\u00e8ncies dedicades a la hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies naturals aprofitant els resultats recents d\u2019investigadors d\u2019aquesta disciplina del nostre \u00e0mbit geogr\u00e0fic. Les confer\u00e8ncies tindrien lloc a Vic, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4283"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4283"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4329,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4283\/revisions\/4329"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}