{"id":330,"date":"2011-09-14T12:39:40","date_gmt":"2011-09-14T12:39:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.iec.cat\/arban\/?p=330"},"modified":"2011-09-14T12:39:40","modified_gmt":"2011-09-14T12:39:40","slug":"schct-programa-2011-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2011\/09\/14\/schct-programa-2011-2012\/","title":{"rendered":"SCHCT-programa 2011-2012"},"content":{"rendered":"

El curs acad\u00e8mic 2011-2012 els col\u00b7loquis s\u2019articulen en 5 cicles tem\u00e0tics<\/strong> que tenen com a nexe com\u00fa les relacions entre CI\u00c8NCIA, CULTURA i SOCIETAT<\/strong>, apostant per una obertura participativa a p\u00fablics diversos que propicien la discussi\u00f3 dels debats m\u00e9s actuals a nivell internacional, amb un alt nivell acad\u00e8mic, per\u00f2 amb comprom\u00eds clar de divulgar i educar.<\/p>\n

Tots els cicles tenen un denominador com\u00fa, m\u00e9s enll\u00e0 del seu inter\u00e8s per la comunitat d\u2019historiadors i historiadores de la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la medicina, i \u00e9s que apropen la ci\u00e8ncia al ciutad\u00e0. Mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 del debat m\u00e9s especialitzat amb el debat obert a tots els p\u00fablics els col\u00b7loquis pretenen ser un any m\u00e9s un f\u00f2rum p\u00fablic de discussi\u00f3 sobre la cultura cient\u00edfica a l\u2019abast de la ciutadania. Els cicles aborden el paper dels museus de ci\u00e8ncies, els lligams entre ci\u00e8ncia, literatura i hist\u00f2ria, les relacions entre cine i ci\u00e8ncia, els experts i les pol\u00edtiques contempor\u00e0nies de l\u2019expertesa, i el paper dels col\u00b7lectius socials en la comprensi\u00f3 ciutadana de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Cada cicle t\u00e9 un coordinador propi i el programa s’ha beneficiat de col\u00b7laboracions entre la SCHCT, el CEHIC, l’Instituci\u00f3 Mil\u00e0 i Fontanals i l’Institut d’Hist\u00f2ria de la Medicina i de la Ci\u00e8ncia. La Comissi\u00f3 de Col\u00b7loquis de la SCHCT constitueix l\u2019equip que supervisa el treball dels cinc cicles, proporciona eines intel\u00b7lectuals, t\u00e8cniques i materials, coordina la difusi\u00f3 i organitza activitats paral\u00b7leles que s\u2019integren en els cicles.<\/p>\n

El programa 2011-2012 de la SCHCT ofereix a m\u00e9s a m\u00e9s altres xerrades especials a Barcelona i Val\u00e8ncia, organitzades en conjunci\u00f3 al CEHIC, IMF i IHMC.<\/p>\n

1.<\/em><\/strong> Cicle Literatura, ci\u00e8ncia i hist\u00f2ria<\/em>. <\/strong>Coordinat per Pasqual Bernat<\/em><\/p>\n

Aquestes darreres d\u00e8cades hem assistit a una eclosi\u00f3 de la novel\u00b7la hist\u00f2rica en totes les seves dimensions temporals i tem\u00e0tiques. Una eclosi\u00f3 que ha tingut pics tem\u00e0tics \u00e0lgids de gran impacte editorial. Un d\u2019aquests punts elevats l\u2019ha ocupat tamb\u00e9 la recreaci\u00f3 liter\u00e0ria del coneixement cient\u00edfic i filos\u00f2fic. \u00c8xits editorials com \u201cEl M\u00f3n de Sofia\u201d de Jostein Gaarder o \u201cLa longitud\u201d de Dava Sobel als anys noranta en s\u00f3n exemples.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia, la literatura i la hist\u00f2ria semblarien en principi separades per q\u00fcestions fonamentals com s\u00f3n la dist\u00e0ncia entre la ficci\u00f3 i la realitat i entre el passat i el present. Tanmateix, de fet formen una cru\u00eflla fonamental que uneix aquests tres camps de creaci\u00f3 en una missi\u00f3 de llarg abast cultural i social.<\/p>\n

Conscients que la nostra disciplina ha generat darrerament una producci\u00f3 liter\u00e0ria que ha gaudit d\u2019una gran requesta entre el p\u00fablic lector, volem contribuir a la seva difusi\u00f3 i coneixement. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que aquest cicle mostrar\u00e0 a trav\u00e9s dels mateixos autors i especialistes les claus d\u2019aquest g\u00e8nere literari, aprofundint en les dificultats narratives i metodol\u00f2giques que la ficci\u00f3 hist\u00f2rica de la ci\u00e8ncia comporta, aix\u00ed com valorant el impacte que aquesta producci\u00f3 liter\u00e0ria ha comportat en el conjunt del p\u00fablic lector i, en la comunitat d\u2019historiadors de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

El cicle s\u2019estructura en tres sessions protagonitzades per dos escriptors i un acad\u00e8mic i obertes a tot tipus de p\u00fablic. Aquesta f\u00f3rmula permetr\u00e0 combinar experi\u00e8ncies pr\u00e0ctiques i te\u00f2riques per tal de proporcionar eines per a que el p\u00fablic reflexioni sobre la lectura i escriptura de la literatura hist\u00f2rica de ficci\u00f3 sobre la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Es tracta d\u2019escriptors amb obra en catal\u00e0 (original o tradu\u00efda) per tal de tenir un major impacte entre el p\u00fablic catal\u00e0 i de promoure la idea d\u2019un format proper al club de lectura, en el que el p\u00fablic assistent pugui llegir les obres presentades.<\/p>\n

Aquest cicle s\u2019organitza en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Xarxa de biblioteques de la Diputaci\u00f3 de Barcelona que cedeix els locals on s\u2019ubicaran f\u00edsicament els col\u00b7loquis i a trav\u00e9s de la qual es facilitar\u00e0 la difusi\u00f3 d\u2019aquesta iniciativa entre usuaris i p\u00fablic en general.<\/p>\n

2. Cicle sobre Museus de Ci\u00e8ncies Naturals.<\/em><\/strong> <\/strong>Coordinat per Jos\u00e9 Pardo Tom\u00e1s<\/em> (IMF, CSIC)<\/p>\n

El febrer de 2011 s\u2019ha inaugurat a Barcelona a l\u2019antic edifici del F\u00f2rum, el Museu Blau, la nova seu del Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Barcelona. En aquest projecte han tingut una participaci\u00f3 destacada dos membres de la Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica, en Ricard Guerrero i la Merc\u00e8 Piqueras. Aprofitant la seva disposici\u00f3 per explicar-nos el projecte s\u2019organitza aquest cicle per discutir els models de museus cient\u00edfics del segle XXI.<\/p>\n

Els museus cient\u00edfics han estat sempre un \u00e0mbit d\u2019inter\u00e8s per els historiadors de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, i la nostra Societat no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3. Aix\u00ed, la primera Escola Europea de Primavera organitzada per la SCHCT el 2001 ja va dedicar-se a aquest tema. Es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 fonamental dins del context de la divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica. Els museus s\u00f3n un llocs de producci\u00f3, exhibici\u00f3, ensenyament i representaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia que a m\u00e9s de facilitar la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica tenen inter\u00e8s en s\u00ed mateixos com a objecte d\u2019estudi hist\u00f2ric.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 de l\u2019historiador alhora de presentar, documentar, contextualitzar o historiar col\u00b7leccions i exposicions hauria d\u2019\u00e9sser molt important, i en moltes ocasions, no \u00e9s aix\u00ed, i aquesta mancan\u00e7a repercuteix en la presentaci\u00f3 de la complexitat del coneixement cient\u00edfic. Finalment, no cal oblidar que les col\u00b7leccions d\u2019objectes cient\u00edfics i els museus que les preserven tenen un paper cabdal en el context de l\u2019ensenyament i la did\u00e0ctica de les ci\u00e8ncies.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 dels membres de la SCHCT en el nou museu de ci\u00e8ncies naturals de Barcelona tancar\u00e0 aquest cicle on s\u2019ha convidat tamb\u00e9 dos experts internacionals a explicar-nos les seves experi\u00e8ncies al voltant del punt de vista a adoptar alhora de dissenyar un museu de ci\u00e8ncia o de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 cient\u00edfica del segle XIX per qu\u00e8 sigui entesa per un p\u00fablic del segle XXI.<\/p>\n

3. Cicle Experts i controv\u00e8rsies: La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i el moviment STS<\/em><\/strong>. <\/strong>(CEHIC-SCHCT)<\/em>. Coordinat per Agust\u00ed Nieto-Galan (CEHIC) i Jos\u00e9 R. Bertomeu (IHMC)<\/em><\/p>\n

Aquest cicle discutir\u00e0 les relacions entre la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica i el moviment dels Estudis (socials) sobre la Ci\u00e8ncia. Per fer-ho s\u2019organitzen tres col\u00b7loquis que pretenen abordar consecutivament, la visi\u00f3 d\u2019una experta reconeguda en aquest \u00e0mbit, l\u2019exemplificaci\u00f3 de les relacions entre ambdues disciplines a trav\u00e9s d\u2019un cas pr\u00e0ctic i, finalment, la participaci\u00f3 d\u2019experts locals en l\u2019\u00e0mbit dels estudis socials de la ci\u00e8ncia en una taula rodona en la que s\u2019enfrontin a la comunitat d\u2019historiadors de la ci\u00e8ncia i la tecnologia.<\/p>\n

El punt de partida d\u2019aquest cicle \u00e9s l\u2019article de Lorraine Daston: \u201cScience Studies and the History of Science\u201d (Critical Inquiry<\/em> 35 (4), 798-813) que planteja la manca de reciprocitat en la relaci\u00f3 entre historiadors de la ci\u00e8ncia i investigadors en estudis socials sobre la ci\u00e8ncia. Els cient\u00edfics socials reconeixen i utilitzen els treballs dels historiadors de la ci\u00e8ncia, per\u00f2 aquests no corresponen aquest inter\u00e8s, mantenint l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia tancat a les aportacions d\u2019altres camps.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, \u00e9s visible a nivell institucional i acad\u00e8mic, la reducci\u00f3 de places en l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia al mateix temps que augmenten les posicions en estudis socials de la ci\u00e8ncia, per la qual cosa alguns historiadors s\u2019han plantejat la necessitat d\u2019obrir la disciplina per tal d\u2019assegurar-ne la viabilitat.<\/p>\n

El cicle es planteja com una discussi\u00f3 al voltant si \u00e9s possible o no la col\u00b7laboraci\u00f3 entre aquests dos camps cient\u00edfics. Per aix\u00f2, i at\u00e8s que l\u2019organitzaci\u00f3 i el p\u00fablic principal d\u2019aquests col\u00b7loquis prov\u00e9 de l\u2019\u00e0mbit de la hist\u00f2ria, els convidats provenen de l\u2019\u00e0mbit dels estudis socials de la ci\u00e8ncia. A la primera de les sessions es convida a Helga Nowotny, una reconeguda experta internacional amb una \u00e0mplia carrera en l\u2019\u00e0mbit dels estudis socials de la ci\u00e8ncia i la tecnologia que, a m\u00e9s, presideix l\u2019European Research Council. La seva experi\u00e8ncia pot resultar especialment interessant per analitzar com es posicionaran (per part de les institucions que financen la recerca) les disciplines en el futur.<\/p>\n

La segona de les sessions estar\u00e0 dedicada a la presentaci\u00f3 d\u2019una disciplina, la gen\u00e8tica, \u00e0mpliament treballada pels historiadors des del punt de vista dels estudis socials de la disciplina. Finalment, en la tercera de les sessions es pret\u00e9n obrir el debat entre acad\u00e8mics de l\u2019\u00e0mbit dels estudis socials i el p\u00fablic historiador. Atenent al fet que molt del p\u00fablic participant en els col\u00b7loquis prov\u00e9 de diversos m\u00e0sters o doctorats en hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, s\u2019ha incorporat a la taula un estudiant de l\u2019\u00e0mbit dels estudis socials que completar\u00e0 la diversitat de perspectives presentades.<\/p>\n

4. Cicle Ci\u00e8ncia, tecnologia i medicina a la pla\u00e7a<\/em><\/strong> Catalunya: Governabilitat, resist\u00e8ncies i apoderament dels sabers.<\/em><\/strong> Coordinat per Jaume Valentines<\/em><\/p>\n

Moltes comunitats compten amb un espai p\u00fablic simb\u00f2lic preferent des d’on projectar les seves inquietuds, malestars i projectes pol\u00edtics. Recentment, s’ha copsat aquest fet a Barcelona amb l\u2019acampada dels indignats del maig de 2011. Tamb\u00e9 fa poc la pla\u00e7a Tahrir de El Caire, espai d’agitaci\u00f3 social i icona de la fragmentaci\u00f3 de la oligarquia de Hosni Mubarak. I anteriorment les places Azadi a Teheran, De las tres Culturas a M\u00e8xic D.F. o Tiannanmen a Pequ\u00edn en s\u00f3n altres exemples.<\/p>\n

Abans de la irrupci\u00f3 de la pla\u00e7a Catalunya, en el nostre pa\u00eds la pla\u00e7a Sant Jaume de Barcelona havia esdevingut un d’aquests espais. Circumdada pels immobles simb\u00f2lics de l\u2019Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ha estat i \u00e9s peri\u00f2dicament ocupada per grups socials heterogenis que volen palesar la seva veu enfront de la veu dominant.<\/p>\n

Els discursos i pol\u00edtiques cient\u00edfiques no han quedat al marge d\u2019aquesta mena de manifestacions. Exemples d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n les mobilitzacions al voltant del Plan Hidrol\u00f3gico Nacional<\/em> (PHN), les l\u00ednies de Molt Alta Tensi\u00f3 (MAT), la introducci\u00f3 dels Organismes Modificats Gen\u00e8ticament (OGM), el futur de les centrals i cementiris nuclears, la privatitzaci\u00f3 de l’expertesa, la guerra i la despesa de la ci\u00e8ncia militar, les reformes d’educaci\u00f3 p\u00fablica o la patologitzaci\u00f3 de la transexualitat.<\/p>\n

Aquestes pol\u00edtiques p\u00fabliques han estat contestades des de moviments socials mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg amb sabers i pr\u00e0ctiques acad\u00e8miques contradict\u00f2ries o, en el millor dels casos, plurals. En aquest sentit, la apropiaci\u00f3, la no-apropiaci\u00f3 i la reformulaci\u00f3 cient\u00edfica m\u00e9s enll\u00e0 de la l’expert\/a oficial es constitueix com un eix central per a la sobirania cient\u00edfica i, per tant, de democratitzaci\u00f3 participativa (paral\u00b7lela a les lluites per a la sobirania aliment\u00e0ria, energ\u00e8tica, pol\u00edtica).<\/p>\n

Aquest cicle que s\u2019inicia aquest curs amb un \u00fanic col\u00b7loqui t\u00e9 com objectiu visualitzar, estudiar i potenciar aquest di\u00e0leg i confrontaci\u00f3 civil, dels contra-experts o experts profans (lay experts<\/em>) amb els experts ortodoxos (governamental, acad\u00e8mic o privat) a l’actualitat. Igualment, vol apostar per recon\u00e8ixer els mecanismes i actors implicats en la pressa de decisions de l’empresa cient\u00edfica.<\/p>\n

Per tal d’aconseguir aquests objectius, el cicle proposa un altre di\u00e0leg: el temporal. La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la medicina aporta claus fonamentals -si b\u00e9 ni suficients ni necess\u00e0ries- per a con\u00e8ixer la construcci\u00f3 paral\u00b7lela dels sabers i dels poders, aix\u00ed com casos de resist\u00e8ncies a aquesta construcci\u00f3 en el passat. Tot plegat \u00e9s un reconeixement de la permeabilitat dels marcs te\u00f2rics disciplinaris en la hist\u00f2ria i del pensament subaltern.<\/p>\n

5. Cicle Cine i Ci\u00e8ncia<\/strong><\/em>. Coordinat per Carlos Tabernero<\/em> (CEHIC)<\/p>\n

El cinema i la ci\u00e8ncia s\u00f3n dos conjunts de pr\u00e0ctiques i discursos, es a dir, de formes d\u2019acci\u00f3 i interacci\u00f3 quotidiana entre persones, col\u00b7lectius i institucions, que juguen un paper b\u00e0sic en la construcci\u00f3 i el funcionament de les societats contempor\u00e0nies, i que presenten interseccions molt diverses i multidimensionals.<\/p>\n

El cicle \u2018Cinema i Ci\u00e8ncia\u2019 convida a explorar i experimentar el cinema com vehicle de construcci\u00f3 i reflexi\u00f3 sociocultural en relaci\u00f3 amb processos de generaci\u00f3, circulaci\u00f3 i gesti\u00f3 de coneixement cient\u00edfic, m\u00e8dic i tecnol\u00f2gic.<\/p>\n

Directament relacionat amb els debats actuals sobre popularitzaci\u00f3 en els \u00e0mbits dels estudis socials i de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, el cicle pret\u00e9n contribuir a l\u2019an\u00e0lisi del cinema, entre altres mitjans de comunicaci\u00f3, com un espai on es posen de manifest les complexes relacions entre la ci\u00e8ncia i els seus p\u00fablics, i on experts i profans interaccionen dins dels processos de construcci\u00f3 sociocultural de la ci\u00e8ncia, la medicina i la tecnologia.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, aquest cicle tamb\u00e9 pret\u00e9n explorar el cinema com eina fonamental de recerca, documentaci\u00f3 i doc\u00e8ncia per la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb les transformacions socioculturals del segle XX.<\/p>\n

Aix\u00ed, aquest primer cicle de \u2018Cinema i Ci\u00e8ncia\u2019 s\u2019estructura en cinc sessions que reflecteixen l’amplitud i heterogene\u00eftat d’aquest camp de recerca, incloent-hi entre altres: la tr\u00e0gica hist\u00f2ria del bi\u00f2leg Paul Kammerer i les implicacions pol\u00edtiques dels seus experiments, amb la pel\u00b7l\u00edcula germanosovi\u00e8tica \u201cSalamandra\u201d (1928), presentada per Klaus Tashwer; l\u2019exploraci\u00f3 de les relacions entre ideologia i tecnologia en el context nord-americ\u00e0 de la primera meitat del segle XX, amb la pel\u00b7l\u00edcula escrita per Lewis Mumford \u201cThe City\u201d (1939), presentada per Juan Carlos Garc\u00eda Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines; una panor\u00e0mica sobre les relacions entre cinema i gen\u00e8tica al llarg del segle XX, presentada per Sophia Vackimes; i dos sessions sobre les relacions entre les ci\u00e8ncies naturals i la televisi\u00f3, la primera centrada en produccions brit\u00e0niques, presentades per Tim Boon, i la segona sobre el impacte de la s\u00e8rie \u201cEl Hombre y la Tierra\u201d (1973-1980) de F\u00e9lix Rodr\u00edguez de la Fuente en l\u2019Espanya dels anys 70, presentada per Carlos Tabernero.<\/p>\n

6. Seminaris a Osona.<\/strong> Coordinat per Pasqual Bernat<\/em><\/p>\n

Francesc Nicolau (URL). \u201cCertesa cient\u00edfica i fe cristiana\u201d. 11 d\u2019octubre de 2011.<\/p>\n

Oliver Hochadel (CSIC). “Haciendo una monta\u00f1a m\u00e1gica. Los f\u00f3siles de Atapuerca y el nuevo inicio de la historia de Espa\u00f1a”. 20 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n

Adri\u00e0 Casinos (UB). “Cuvier i el canon morfol\u00f2gic”. 22 de maig de 2012.<\/p>\n

ALTRES Col\u00b7loquis i Seminaris
\n<\/strong><\/p>\n

Simon Schaffer (University of Cambridge). “Easily Cracked: Instruments in a State of Disrepair<\/a>“. CEHIC-SCHCT. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n

Presentaci\u00f3 del llibre Lloren\u00e7 Garcias Font, cient\u00edfic i promotor cultural<\/a>. <\/em>Instituci\u00f3 Catalana d’Hist\u00f2ria Natural-SCHCT.<\/em> Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
\n<\/em><\/p>\n

Josep Llu\u00eds Barona (Universitat de Val\u00e8ncia). “L\u2019exili cient\u00edfic republic\u00e0: una reflexi\u00f3 historiogr\u00e0fica<\/a>“.
\nCEHIC-SCHCT. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n

Gregory Radick (University of Leeds). “Scientific Inheritance”. IHMC-SCHCT. IHMC (CSIC-UVEG), Val\u00e8ncia.<\/p>\n

James R. Moore (The Open University). “Darwin and the ‘Sin’ of Slavery”. IMF-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n

Norton Wise (University of California, Los Angeles). \u201cThe Aesthetics of Experiment of Hermann Helmholtz\u201d<\/a>. CEHIC-SCHCT, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n

CALENDARI & PROGRAMA DELS CICLES <\/strong>(per al calendari complet i en detall consultar ac\u00ed<\/a>) <\/strong><\/p>\n

– <\/span>Cicle Literatura, ci\u00e8ncia i hist\u00f2ria:<\/span><\/p>\n

“L’evolucionisme en la literatura catalana del segle XIX” . Xavier Vall. (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). 5 d\u2019octubre de 2011.<\/p>\n

\u201cL\u2019esc\u00e0ndol de la vivisecci\u00f3 en la literatura de l\u2019Anglaterra victoriana\u201d. Jordi Lamarca (Universitat Rovira i Virgili). 23 de novembre de 2011.<\/p>\n

\u201cLes confid\u00e8ncies del Comte Buffon\u201d. Mart\u00ed Dom\u00ednguez (Universitat de Val\u00e8ncia). 13 de desembre de 2011.<\/p>\n

– Cicle Experts i controv\u00e8rsies: la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i el Moviment STS <\/span><\/p>\n

“\u00c9s possible la col.laboraci\u00f3 entre STS i Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia?”<\/a>. Taula rodona sobre el tema. Participants: Eduard Aibar (UOC) i Miquel Dom\u00e8nech (UAB). 17 de gener de 2012.<\/p>\n

“\u00bfQu\u00e9 nos dice la secuenciaci\u00f3n de prote\u00ednas de las relaciones entre historia, ciencia y sociedad?<\/strong>“<\/a>. Miguel Garc\u00eda Sancho (CSIC). 20 d’abril de 2012.<\/p>\n

“La ci\u00e8ncia democr\u00e0tica”. Helga Nowotny (European Research Council). 10 de maig de 2012. [postposat<\/em>]\n

\u201cParticipaci\u00f3 p\u00fablica \u00a0a les botigues de la ci\u00e8ncia (science shops)\u201d. Francesc Rodr\u00edguez (York University, Canad\u00e0). 25 de maig de 2012.<\/strong><\/p>\n

– Cicle Museus de ci\u00e8ncies naturals<\/span><\/p>\n

\u201cFuturismo o historicismo en los museos de ciencia\u201d<\/a>. Sophia Vackimes (Institut Catal\u00e0 de Recerca en Patrimoni Cultural ,ICRPC). 6 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n

\u201cTeodolitos, aerolitos e \u00eddolos: el Museo Nacional de M\u00e9xico en el siglo XIX\u201d<\/a>. Miruna Achim (Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana, M\u00e9xico DF). 27 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n

\u201cClaus de la nova exposici\u00f3 permanent del Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Barcelona\u201d<\/a>. Ricard Guerrero i Merc\u00e8 Piqueras (Institut d\u2019Estudis Catalans). 12 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n

– Cicle permanent Ci\u00e8ncia, tecnologia i medicina a la pla\u00e7a Catalunya: Governabilitat, resist\u00e8ncies i apoderament dels sabers<\/span><\/p>\n

\u201cEl despatologizadora que lo despatologize\u201d. Taula Rodona amb Rosa Mar\u00eda Medina Dom\u00e9nech (Universidad de Granada), membres de col\u00b7lectius contra la patologitzaci\u00f3 de la transexualitat i el p\u00fablic assistent. 15 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n

– Cicle Cine i Ci\u00e8ncia<\/span><\/p>\n

“The Toad Kisser and the Bear Cave. Revisiting the Case of Paul Kammerer” + Projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0 Salamandra<\/em>. Klaus Taschwer (periodista de “Der Standard”, Viena). Coordinat per Oliver Hochadel (IMF).\u00a0 30 de setembre de 2011.<\/p>\n

“Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocr\u00e0cies dels anys 30 a la llum del documental ‘The City’ de Lewis Mumford”. Projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula The City<\/em> (1939). Presentaci\u00f3 per Juan Carlos Garc\u00eda Reyes, Jaume Sastre i Jaume Valentines (CEHIC). 12 de gener de 2012.<\/p>\n

“Natural History Filmmaking \/ Science on Television”. Projecci\u00f3 presentada<\/em> per Tim Boon (Science Museum, London). 9 de febrer de 2012.<\/p>\n

“Beasts, Men and Mutant Categories; a cinematic panorama \/ Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematogr\u00e1fico”.\u00a0Projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula The boys from Brazil<\/em> (Franklin J. Schaffner, 1978). Presentaci\u00f3 per Sophia Vackimes (Universitat de Girona \/ Institut Catal\u00e0 de Recerca en Patrimoni Cultural). 8 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n

“L’enemic a la sang: medicina i ordre a l’Europa d’entreguerres”. Projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula L’enemic a la sang (Walter Ruttman, 1931; versi\u00f3 espanyola de D\u00edaz Alonso, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Dr. Jaume Peyr\u00ed Rocamora). Presentaci\u00f3 per Alfons Zarzoso (CEHIC-MHMC). 18 d’abril de 2012.<\/p>\n

\u201cGeolog\u00eda y Paleontolog\u00eda espa\u00f1olas, del museo a la pantalla. Un tema in\u00e9dito en el cine espa\u00f1ol de la primera mitad del siglo XX\u201d. Projecci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula La Historia de un mundo perdido<\/em> (1951, amb gui\u00f3 cient\u00edfic del Dr. Miquel Crusafont i Pair\u00f3). Presentaci\u00f3 per Carlos Acosta (CEHIC). 25 d’abril de 2012.<\/p>\n

“Documentales sobre vida salvaje para tiempos salvajes: F\u00e9lix Rodr\u00edguez de la Fuente y ‘El Hombre y la Tierra’ en la Espa\u00f1a de los a\u00f1os 70”. Projecci\u00f3 de dos cap\u00edtols de la s\u00e8rie El Hombre y la Tierra (1973-1980)<\/em>. Presentaci\u00f3 per Carlos Tabernero (CEHIC). 17 de maig de 2012.<\/p>\n

Comissi\u00f3 de Col\u00b7loquis de la SCHCT:<\/em><\/strong><\/p>\n

Pasqual Bernat (pasqual.bernat@gmail.com<\/a>)
\nMiquel Carandell (m_baruzzi00@hotmail.com<\/a>)
\nSara Fajula (sfajula@comb.cat<\/a>)
\nJordi Ferran (jferranb@uoc.edu<\/a>)
\nClara Florensa (cflorensa@gmail.com<\/a>)
\nXimo Guillem (joaquim.guillem@uv.es<\/a>)
\nAgustin L\u00f3pez (jagustin.lopez@yahoo.es<\/a>)
\nJaume Sastre (jaume_sastre@hotmail.com<\/a>)
\nJosep Simon (josicas@alumni.uv.es<\/a>) [coordinador]<\/em>
\nJaume Valentines (jaume.valentines@upc.edu<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El curs acad\u00e8mic 2011-2012 els col\u00b7loquis s\u2019articulen en 5 cicles tem\u00e0tics que tenen com a nexe com\u00fa les relacions entre CI\u00c8NCIA, CULTURA i SOCIETAT, apostant per una obertura participativa a p\u00fablics diversos que propicien la discussi\u00f3 dels debats m\u00e9s actuals a nivell internacional, amb un alt nivell acad\u00e8mic, per\u00f2 amb comprom\u00eds clar de divulgar i […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/330"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=330"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/330\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=330"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=330"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=330"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}