{"id":2436,"date":"2012-12-04T09:00:12","date_gmt":"2012-12-04T07:00:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.iec.cat\/arban\/?p=2436"},"modified":"2012-12-04T09:00:12","modified_gmt":"2012-12-04T07:00:12","slug":"cicle-de-ciencia-a-lateneu-barcelones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2012\/12\/04\/cicle-de-ciencia-a-lateneu-barcelones\/","title":{"rendered":"CICLE DE CI\u00c8NCIA A L\u2019ATENEU BARCELON\u00c8S"},"content":{"rendered":"

\"gravat<\/a>CICLE DE CI\u00c8NCIA A L\u2019ATENEU BARCELON\u00c8S<\/strong><\/p>\n

“Les Imatges de la ci\u00e8ncia”<\/strong><\/p>\n

Solem pensar que el coneixement cient\u00edfic \u201camb maj\u00fascules\u201d est\u00e0 escrit en articles i llibres prestigiosos, sovint redactats en un llenguatge molt especialitzat i poc assequible al p\u00fablic en general. Ens oblidem per\u00f2 que, tant per a la seva tasca quotidiana com per a la comunicaci\u00f3 dels resultats de la seva recerca a la societat, el cient\u00edfic utilitza (i utilitz\u00e0 tamb\u00e9 en el passat) diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, p\u00f2sters, esquemes, etc.; un conjunt d\u2019objectes que constitueixen la cultura material de la ci\u00e8ncia i que sovint actuen com a intermediaris entre els experts i la societat.
\nA trav\u00e9s de quatre exemples hist\u00f2rics de diferents \u00e8poques (un gravat, un quadre, una observaci\u00f3 microsc\u00f2pica i una fotografia) , aquest cicle ens invita a reflexionar sobre la import\u00e0ncia de la cultura visual de la ci\u00e8ncia, sobre l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una cultura cient\u00edfica que probablement va m\u00e9s enll\u00e0 del coneixement especialitzat dels experts.<\/p>\n

Organitzat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Centre d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (CEHIC UAB)<\/p>\n

Dimarts, 11 de desembre, a les 19,30
\nLa lli\u00e7\u00f3 d’anatomia (a partir del gravat d’Andreas Vesal de 1543)
\nJos\u00e9 Pardo Tom\u00e1s (IMF-CSIC)
\nAteneu Barcelon\u00e8s (C\/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas<\/strong><\/p>\n

L\u2019escena podria servir per a il\u00b7lustrar el llarg cam\u00ed recorregut per la ci\u00e8ncia m\u00e8dica occidental en la cerca del coneixement del cos hum\u00e0, des de les escoles m\u00e8diques del m\u00f3n cl\u00e0ssic a la moderna sala de dissecci\u00f3. Per\u00f2 aquest relat \u00e9s, en el fons, a m\u00e9s de massa conegut, una ficci\u00f3 teleol\u00f2gica i poc rigorosa. En canvi, la \u201clli\u00e7\u00f3 d\u2019anatomia\u201d vesaliana, interpretada en el seu context hist\u00f2ric espec\u00edfic, el que fa es parlar-nos d\u2019un episodi apassionant en la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3\u00a0 cient\u00edfica i de la relaci\u00f3 entre la ci\u00e8ncia i els seus p\u00fablics, a m\u00e9s d\u2019oferir un espl\u00e8ndid exemple de la import\u00e0ncia dels espais per a entendre la construcci\u00f3 i la circulaci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic.<\/p>\n

Dimarts, 8 de Gener, 19,30 h
\nEl \u201cmatrimoni\u201d de la qu\u00edmica (la revoluci\u00f3 qu\u00edmica del segle XVIII explicada a trav\u00e9s\u00a0 del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
\nAgust\u00ed Nieto-Galan (UAB)
\n<\/strong>Ateneu Barcelon\u00e8s (C\/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas<\/p>\n

El quadre del matrimoni Lavoisier sintetitza de manera magistral la profunda transformaci\u00f3 que experiment\u00e0 la qu\u00edmica a finals del segle XVIII. Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze foren pintats el 1788, just un any abans de l\u2019esclat de la Revoluci\u00f3 Francesa per Jacques-Louis David. Eren moments de gl\u00f2ria cient\u00edfica per a la parella Lavoisier, que aviat havien d\u2019estroncar-se de manera dram\u00e0tica. Una an\u00e0lisi detallada del quadre ens ajudar\u00e0 a entendre com la qu\u00edmica de l\u2019\u00e8poca estava \u00edntimament lligada a q\u00fcestions filos\u00f2fiques, experimentals, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2miques, pol\u00edtiques i \u00f2bviament, tamb\u00e9 de g\u00e8nere.<\/p>\n

Dimarts, 19 de Febrer, 19,30 h
\nLa mirada microsc\u00f2pica (a partir d’una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1880s)
\nAlfons Zarzoso (Museu d’Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya- UAB)
\n<\/strong>Ateneu Barcelon\u00e8s (C\/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas<\/p>\n

La mirada microsc\u00f2pica va permetre la consolidaci\u00f3 d\u2019una nova comprensi\u00f3 de la malaltia i d\u2019una nova forma de fer medicina a finals del segle XIX. La medicina al laboratori es va dotar d\u2019una autoritat cient\u00edfica. Aix\u00f2 ha transformat la medicina en el m\u00f3n contemporani. En aquesta sessi\u00f3 reflexionem sobre aquest proc\u00e9s i ens fem preguntes sobre qui pot llegir una preparaci\u00f3 microsc\u00f2pica, on i com ho fa, com s\u2019esdev\u00e9 un expert, com es comuniquen els resultats i s\u2019atorga autoritat, on resta el pacient en aquest proc\u00e9s, es pot reduir la malaltia a un fet biol\u00f2gic.<\/p>\n

Dimecres, 13 de Mar\u00e7, 19,30 h
\nLa fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble h\u00e8lix amb Watson i Crick, 1953)
\nCarlos Tabernero (UAB)
\n<\/strong>Ateneu Barcelon\u00e8s (C\/ Canuda, 6) Sala Oriol Bohigas<\/p>\n

“Aquesta fotografia, presa per Antony Barrington Brown el maig de 1953, amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble h\u00e8lix d’ADN, \u00e9s una icona cultural del segle XX. Una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada de la mateixa fotografia, per\u00f2 tamb\u00e9 de la seva producci\u00f3, circulaci\u00f3 i consum, revela aspectes insospitats d\u2019aquesta fita clau de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. En aquesta confer\u00e8ncia ens preguntem on es va fer \u00f1a fotografia?, quan, per qu\u00e8 i per a qui?; qu\u00e8 representava en el moment de la seva execuci\u00f3?; com es va convertir en una icona cultural? i qu\u00e8 significa avui, quan la contemplem sis d\u00e8cades despr\u00e9s..<\/p>\n

BIBLIOGRAFIA
\n<\/strong>Agust\u00ed Nieto-Galan (2011) Los p\u00fablicos de la ciencia. Expertos y profanos a trav\u00e9s de la historia. Marcial Pons. Madrid
\nJos\u00e9 Pardo Tom\u00e1s (2006) Un lugar para la ciencia. Escenarios de pr\u00e1ctica cient\u00edfica en la sociedad hispana del siglo XVI. Fundaci\u00f3n Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. La Orotava
\nJos\u00e9 Ram\u00f3n Bertomeu S\u00e1nchez;, Antonio Garc\u00eda Belmar (2000), La Revoluci\u00f3n qu\u00edmica: entre la historia y la memoria. Universitat de Val\u00e8ncia. Val\u00e8ncia.
\nWatson, James D., (2004) La Doble H\u00e9lice. RBA. Barcelona (ed. Original en angl\u00e8s, 1968),
\nRenato G. Mazzolini, (1993) (ed.) Non-Verbal Communication in Science prior to 1900. Olschki. Firenze.<\/p>\n

Programa i bibliografia ATENEU<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CICLE DE CI\u00c8NCIA A L\u2019ATENEU BARCELON\u00c8S “Les Imatges de la ci\u00e8ncia” Solem pensar que el coneixement cient\u00edfic \u201camb maj\u00fascules\u201d est\u00e0 escrit en articles i llibres prestigiosos, sovint redactats en un llenguatge molt especialitzat i poc assequible al p\u00fablic en general. Ens oblidem per\u00f2 que, tant per a la seva tasca quotidiana com per a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[8,9,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2436"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2436"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2436\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}