{"id":1929,"date":"2009-09-21T01:55:05","date_gmt":"2009-09-20T23:55:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.iec.cat\/arban\/2009\/09\/21\/1929\/"},"modified":"2009-09-21T01:55:05","modified_gmt":"2009-09-20T23:55:05","slug":"1929","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2009\/09\/21\/1929\/","title":{"rendered":""},"content":{"rendered":"
DONA I COS. \u201cLa dona i el seu cos: cultura sexual i reproducci\u00f3 entre el franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica\u201d<\/em><\/strong>. 11\/12\/2012-11\/04\/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya i Col\u00b7legi de Metges de Barcelona). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya.<\/span><\/p>\n Institut d’Estudis Catalans (C\/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.<\/span><\/p>\n Dimarts, 09\/04\/2012, 19:00h Dijous, 11\/04\/2012, 19:00h Els seg\u00fcents col\u00b7loquis busquem mostrar l\u2019experi\u00e8ncia de les dones en relaci\u00f3 a l\u2019anticoncepci\u00f3, la seva vida sexual i les formes en les que, a t\u00edtol individual o de manera organitzada, han incorporat, resistit o promogut canvis en la viv\u00e8ncia del cos i en les relacions amb el sistema sanitari i els seus professionals.<\/p>\n Durant els anys 1970 i 1980 es va produir a Espanya una forta activitat a favor de la legalitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes anticonceptius i el desenvolupament de les infraestructures que facilitaran la seva accessibilitat a les dones i parelles que ho desitjaren. El moviment, el qual es va denominar de forma generalitzada de Planificaci\u00f3 Familiar, va tenir dues fases, una fins 1980, quan es va aconseguir la legalitzaci\u00f3 de tots el m\u00e8todes anticonceptius i una altra limitada als anys 1980-1985, centrada en l\u2019expansi\u00f3 de la nova forma d\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria privada i p\u00fablica en forma de consultes i centres de planificaci\u00f3 familiar i en el debat i l\u2019activisme per la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament.<\/p>\n El proc\u00e9s en el seu conjunt va suposar un canvi social d\u2019importants conseq\u00fc\u00e8ncies individuals, professionals i assistencials en el camp de la salut i la sexualitat i va implicar a professionals sanitaris, grups feministes, partits pol\u00edtics, associacions de ve\u00efns i, por suposat, a amplis sectors de la poblaci\u00f3, especialment dones de diferents proced\u00e8ncies socials i llocs de resid\u00e8ncia.<\/p>\n Dins aquest marc Barcelona i les seves dones van tenir un paper destacat en la lluita per aconseguir la despenalitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes anticonceptius i la creaci\u00f3 dels Centres de Planificaci\u00f3 Familiar a la ciutat i la seva prov\u00edncia. Un moviment on van participar els moviments feministes, impulsats per les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976, les vocalies de dones de les associacions de ve\u00efnals i tamb\u00e9 les noves metgesses i metges formats principalment a l\u2019Hospital Cl\u00ednic.<\/p>\n En aquest primer cicle de col\u00b7loquis els conferenciants exposaran la visi\u00f3 estatal de la situaci\u00f3 de la Planificaci\u00f3 Familiar a nivell espanyol, per introduir en les segon bloc el cas de Catalunya i concretament de Barcelona.<\/p>\n
\n\u00c1gata Ignaciuk<\/strong> (Universidad de Granada). \u201cPublicidad farmac\u00e9utica y g\u00e9nero: anuncios de la “p\u00edldora” en Espa\u00f1a (1964-1983)\u201d.<\/span><\/p>\n
\nEugenia Gil<\/strong> (Universidad de Sevilla). “Reproducci\u00f3n y anticoncepci\u00f3n en Sevilla desde finales del franquismo a la transici\u00f3n democr\u00e1tica”.<\/span><\/p>\n