{"id":1559,"date":"2012-04-07T02:26:01","date_gmt":"2012-04-07T00:26:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.iec.cat\/arban\/?p=1559"},"modified":"2013-07-31T11:47:02","modified_gmt":"2013-07-31T09:47:02","slug":"programa-schct-de-col%c2%b7loquis-i-seminaris-2012-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/2012\/04\/07\/programa-schct-de-col%c2%b7loquis-i-seminaris-2012-2013\/","title":{"rendered":"SCHCT – Col\u00b7loquis i Seminaris 2012-2013"},"content":{"rendered":"

Confer\u00e8ncia magistral<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

1. Otto Sibum<\/span> (Hans Rausing Professor of History of Science &\u00a0Director, Office for History of Science,\u00a0Uppsala University). In James Joule’s laboratory: Gestural Knowledge and Scientific Change in Early Victorian Britain<\/em><\/span> (coord. per Xavier Roqu\u00e9, CEHIC-UAB). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb CEHIC-UAB. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 31\/10\/2012, 19:00.<\/p>\n

Aquesta xerrada tractar\u00e0 sobre la relaci\u00f3 entre el coneixement i la ci\u00e8ncia i la funci\u00f3 del cos hum\u00e0 en la producci\u00f3 de coneixement cient\u00edfic. Se centra en una fita del canvi cient\u00edfic dels inicis del segle XIX, el naixement de la termodin\u00e0mica, \u00e9s a dir, el desenvolupament per James Joule d\u2019investigacions experimentals sobre la naturalesa de la calor. Una reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica basada en una nova comprensi\u00f3 de la relaci\u00f3 entre el coneixement i l’acci\u00f3 que demostra el gran descobriment de Joule ha de ser reinterpretat per oferir nova llum sobre la nostra comprensi\u00f3 actual de la relaci\u00f3 entre coneixement i ci\u00e8ncia en la primera cultura victoriana.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cicles tem\u00e0tics<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

1. ATMOSFERES T\u00d2XIQUES<\/em><\/strong>. \u201cLes atmosferes t\u00f2xiques de la societat industrial\u201d<\/em><\/strong>.<\/strong> <\/strong>04\/12\/2012-16\/04\/2013<\/em>. Coordinat per Ximo Guillem & Jos\u00e9 R. Bertomeu (Institut d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la Medicina \u2018L\u00f3pez Pi\u00f1ero), amb col\u00b7laboraci\u00f3 de Clara Florensa & Agust\u00edn L\u00f3pez (CEHIC-UAB).<\/span><\/p>\n

Aquest cicle que se celebra a Barcelona (taula rodona) i a Val\u00e8ncia (col\u00b7loquis) gaudir\u00e0 per\u00f2 de retransmissi\u00f3 simult\u00e0nia a les seus de l\u2019IEC (C\/ Carme 47, Barcelona) i a l\u2019IHCM L\u00f3pez Pi\u00f1ero (Pl. Cisneros 4, Val\u00e8ncia)<\/strong>.<\/p>\n

La hist\u00f2ria ambiental \u00e9s sens dubte un dels \u00e0mbits acad\u00e8mics emergents m\u00e9s din\u00e0mics i amb m\u00e9s possibilitats de creixement dins els estudis hist\u00f2rics de la ci\u00e8ncia, la tecnologia i la medicina. Fins el moment, les iniciatives espec\u00edfiques que s\u2019han impulsat al nostre pa\u00eds han estat m\u00e9s aviat minses per\u00f2 comunitats acad\u00e8miques com l\u2019alemanya o la nord-americana no han dubtat a invertir importants esfor\u00e7os per impulsar publicacions peri\u00f2diques, congressos anuals i centres de recerca especialitzats en la hist\u00f2ria ambiental. El cicle de seminaris que ac\u00ed proposem connecta amb aquest \u00e0mbit i es presenta com una nova oportunitat per no deixar la nostra comunitat local al marge d\u2019esdeveniments tan importants per al futur de la disciplina.<\/p>\n

D\u2019altra banda, l\u2019aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria ambiental que s\u2019hi realitzar\u00e0 t\u00e9 fortes continu\u00eftats amb uns estudis en hist\u00f2ria de la salut p\u00fablica que ja tenen una major tradici\u00f3 en el nostre context. Concretament, a trav\u00e9s del que s\u2019han anomenat els estudis en salut ambiental i ocupacional connectarem salut i ambient, tradici\u00f3 i innovaci\u00f3. Esperem aix\u00ed estimular intensos debats i futures vocacions alhora que connectem amb un p\u00fablic general que ja ha manifestat en nombroses ocasions el seu inter\u00e8s pels reptes ambientals de la nostra societat.<\/p>\n

El cicle inclour\u00e0 investigadors de primera l\u00ednia, procedents d\u2019Alemanya, Fran\u00e7a, Anglaterra i l\u2019Estat espanyol. A m\u00e9s a m\u00e9s, les confer\u00e8ncies es complementaran perfectament en considerar els impactes ambientals de la societat industrial en els \u00e0mbits rural i urb\u00e0 i la seua incid\u00e8ncia sobre la salut d\u2019operaris i comunitats locals. Ho faran amb l\u2019estudi de casos essencials com s\u00f3n: els fums urbans, els plaguicides del camp i la silicosi a explotacions mineres i industrials. Les atmosferes t\u00f2xiques que en aquests casos s\u2019hi generaren motivaren interessants reaccions de cient\u00edfics, sindicats i autoritats locals. Les podrem comparar i aix\u00ed introduir-nos en els antecedents de l\u2019ambientalisme modern.<\/p>\n

1.1 Taula redona amb motiu del 50\u00e8 aniversari de la publicaci\u00f3 de “Primavera silenciosa” (“Silent Spring”) de Rachel Carson<\/strong>. 04\/12\/2012, 19:00. (coord. per C. Florensa & A. L\u00f3pez, CEHIC-UAB). Amb la participaci\u00f3 de Joandom\u00e8nec Ros (UB – ec\u00f2leg i autor de la traducci\u00f3 al castell\u00e0 m\u00e9s recent del llibre de Carson<\/span>), Miquel Porta (Institut de Recerca de l\u2019Hospital del Mar-IMIM – biotecn\u00f2leg i <\/span>expert en composts t\u00f2xics persistents<\/span>), Antonio Buj Buj (UB – historiador de les plagues i l’agricultura a Espanya i \u00c0frica<\/span>) i Joaquim Elcacho (periodista i comunicador cient\u00edfic i medioambiental). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 19:00 <\/span><\/p>\n

Enguany es commemora el 50\u00e8 aniversari de la publicaci\u00f3 de Silent Spring<\/em> (Primavera Silenciosa) que denunci\u00e0 el perill de determinants pesticides com el DDT per a la salut de l\u2019home i de la resta d\u2019\u00e9ssers vius. La popularitat de Silent Spring<\/em> va engegar un proc\u00e9s que portaria a prohibir l\u2019any 1972 determinats usos del DDT als EEUU i posteriorment a gran part dels pa\u00efsos del m\u00f3n. Aquest t\u00f2xic va ser el primer insecticida produ\u00eft a gran escala i una important font d\u2019ingressos per les grans companyies agroqu\u00edmiques nascudes a la primera meitat del segle XX.<\/p>\n

La repercussi\u00f3 social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica d\u2019aquest llibre ha estat enorme. El llibre per\u00f2 tamb\u00e9 ha rebut moltes cr\u00edtiques, per exemple, pels perjudicis que la prohibici\u00f3 del DDT ha pogut provocar en la lluita contra la mal\u00e0ria en alguns pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica. El best seller<\/em>, la icona ecologista, la cient\u00edfica solit\u00e0ria i la lluitadora contra el Goliat<\/em> de les grans empreses s\u00f3n diferents vessants d\u2019un mateix fenomen que s\u2019ha d\u2019analitzar en tota la seva complexitat. Es fa necessari aconseguir un debat que analitzi el llibre des de diferents angles, interessos i perspectives per tractar d\u2019aproximar-nos-hi d\u2019una manera global.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la finalitat d’aquesta taula rodona , que inclou un ventall d’experts que abordaran el significat de l’obra de Carson des de un gran nombre d’angles, que inclouen la hist\u00f2ria, la comunicaci\u00f3, l’ecologia, l’economia i els estudis socials de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, entre altres.<\/p>\n

Aquesta iniciativa inclou el bloc Primavera Silenciosa 2012<\/strong><\/a>, que recollir\u00e0 materials diversos conduents a la preparaci\u00f3 del debat, i el compte @SilentSpring12<\/strong> des del qual s’informar\u00e0 sobre les novetats de la taula redona.<\/p>\n

CONFER\u00c8NCIES-ATMOSFERES T\u00d2XIQUES<\/strong><\/span><\/p>\n

1.2. Frank Uekoetter (Rachel Carson Center. Ludwig-Maximilians-Universit\u00e4t Fellow). \u201cUrbanity Spoiled. Pollution in the City in and beyond the Age of Smoke\u201d. 07\/02\/2013, IHMC, Val\u00e8ncia, 17:00.<\/span><\/p>\n

1.3. Nathalie Jas (Unit\u00e9 RiTME, INRA). “Agricultural Pesticides &\u00a0 Public Health in the Twentieth Century”. 28\/02\/2013, IHMC, Val\u00e8ncia, 17:00.<\/span><\/p>\n

1.4. Joseph Melling (Centre for Medical History, University of Exeter). \u201cDangerous Trade. Histories of Industrial Hazard across a Globalizing World\u201d. 07\/03\/2013, IHMC, Val\u00e8ncia, 17:00.
\n<\/span><\/p>\n

1.5. Thomas Le Roux (Maison Fran\u00e7aise d\u2019Oxford-CNRS). \u201cIndustrial pollution and risk: the great French shift, 1750-1850\u201d. 21\/03\/2013, Sala Darwin,Universitat de Val\u00e8ncia, Campus Burjassot, 12:30.<\/span><\/p>\n

1.6. Alfredo Men\u00e9ndez Navarro (Universidad de Granada). \u201cAmianto: de problema laboral a riesgo ambiental, 1960-1980\u201d. 16\/04\/2013, IHMC, Val\u00e8ncia, 17:00.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

2. PEDRES I OSSOS. \u201cLa vida social de pedres i ossos: noves visions en la hist\u00f2ria de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia\u201d<\/em><\/strong>.<\/em> 30\/10\/2012-14\/03\/2013<\/em>. IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Instituci\u00f3 Mil\u00e0 i Fontanals). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Instituci\u00f3 Mil\u00e0 i Fontanals.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s casual que una de les pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s taquilleres de la hist\u00f2ria tingui per protagonista Indiana Jones, un Arque\u00f2leg. La cerca dels nostres or\u00edgens, l\u2019estudi de civilitzacions antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha despertat sempre un gran inter\u00e8s. Qui som, d\u2019on venim, s\u00f3n q\u00fcestions que toquen punts profunds d\u2019identitat personal, social, cultural, religiosa, nacional… D\u2019aqu\u00ed neix una relaci\u00f3, m\u00e9s estreta que en altres \u00e0mbits del coneixement, entre les ci\u00e8ncies que se n\u2019ocupen i l\u2019esfera p\u00fablica. Una relaci\u00f3 peculiar que pot permetre analitzar l\u2019arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives. Aquest \u00e9s l\u2019objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents sota aquesta hip\u00f2tesi: a trav\u00e9s de la cultura popular que s\u2019ha generat al voltant d\u2019aquestes disciplines, de la seva relaci\u00f3 amb els mitjans de comunicaci\u00f3 i, per \u00faltim, del seu rol en la construcci\u00f3 dels estats-naci\u00f3.<\/p>\n

Admiraci\u00f3, curiositat, misteri i por s\u2019han barrejat en la construcci\u00f3 d\u2019un imaginari popular que ha donat lloc a variades creacions culturals: les novel\u00b7les de Verne, els documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania recurrent o l\u2019arque\u00f2leg del fuet, en s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples. Televisi\u00f3, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en aquestes ci\u00e8ncies s\u00f3n moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar informaci\u00f3 molt valuosa per aprofundir en el coneixement hist\u00f2ric d\u2019aquestes disciplines. Preguntes com quina \u00e9s la visi\u00f3 popular que se\u2019n despr\u00e8n, de quina manera s\u00f3n presentats els resultats obtinguts pels cient\u00edfics o quina \u00e9s la postura adoptada davant les troballes controvertides poden constituir noves eines per generar una hist\u00f2ria m\u00e9s completa d\u2019aquestes ci\u00e8ncies.<\/p>\n

A m\u00e9s, aquesta dimensi\u00f3 popular porta les paleoci\u00e8ncies a ser de les m\u00e9s presents en els mitjans de comunicaci\u00f3, on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisi\u00f3 s\u2019han fet ress\u00f2 de descobriments i controv\u00e8rsies i, fins i tot, han esdevingut el camp de batalla de rivals cient\u00edfics, el f\u00f2rum on defensar o desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de publicaci\u00f3 cient\u00edfica. Ha estat un \u00fas rec\u00edproc: els periodistes han \u201cutilitzat\u201d els cient\u00edfics en busca de titulars d\u2019impacte per\u00f2, a la vegada, els cient\u00edfics han recorregut tamb\u00e9 als periodistes en busca d’una projecci\u00f3 p\u00fablica per aconseguir finan\u00e7ament. Aix\u00f2 ens porta a preguntar-nos pel paper d\u2019aquests mitjans en l\u2019epistemologia d\u2019aquestes ci\u00e8ncies, en la seva influ\u00e8ncia en els processos de validaci\u00f3 de coneixement cient\u00edfic, i fins a quin punt tenen capacitat per modelar-les.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la seva resposta a preguntes com qui som i d\u2019on venim les vincula a q\u00fcestions d\u2019identitat col\u00b7lectiva, ra\u00f3 per la qual les seves troballes s\u2019han utilitzat i s\u2019utilitzen encara com a elements de creaci\u00f3, cohesi\u00f3 i reafirmaci\u00f3 de l\u2019estat-naci\u00f3. Aquesta vinculaci\u00f3 \u00e9s molt profunda en aquestes ci\u00e8ncies: l\u2019avidesa per trobar l\u2019ancestre m\u00e9s antic en el propi territori ha provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les restes trobades han estat utilitzades com a inicis d\u2019hist\u00f2ries nacionals. Aquest cicle pret\u00e9n analitzar fins a quin punt aquesta vinculaci\u00f3 pot haver jugat un paper en el desenvolupament d\u2019aquestes ci\u00e8ncies, com hi han influ\u00eft els discursos nacionalistes i quina ha estat la postura adoptada pels cient\u00edfics en aquesta versi\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica i ideol\u00f2gica del seu treball.<\/p>\n

La paleontologia, l\u2019arqueologia i, sobretot, la paleoantropologia, son ci\u00e8ncies relativament joves i la seva hist\u00f2ria encara \u00e9s terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a una oportunitat per discutir i establir l\u00ednies historiogr\u00e0fiques interessants per continuar treballant en aquest camp de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i on el p\u00fablic general es trobar\u00e0 amb l\u2019an\u00e0lisi d’imatges i discursos cient\u00edfics que li seran plenament familiars.<\/p>\n

2.1. Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 30\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

2.2. <\/span>Miquel Carandell <\/strong>(CEHIC-UAB): \u201cUna dimensi\u00f3 diferent: la controv\u00e8rsia p\u00fablica de l’Home d’Orce\u201d<\/span>. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 29\/11\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

2.3. <\/span>Margarita D\u00edaz-Andreu (UB): \u201cArqueologia y Sociedad \u2013 una relaci\u00f3n de pareja\u201d. <\/span>Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 13\/12\/2012<\/span>, 19:00.<\/span><\/p>\n

2.4. Oliver Hochadel (IMF-CSIC): \u201cHacer una monta\u00f1a m\u00e1gica (presentaci\u00f3n del libro sobre el proyecto de Atapuerca)\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 17\/01\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

2.5. <\/strong>Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): \u201cCaos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 14\/02\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

2.6. Jos\u00e9 Luis Sanz (Universidad Aut\u00f3noma de Madrid): \u201cLa Mitolog\u00eda de los Dinosaurios\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 14\/03\/2013, 19:00. <\/span><\/p>\n

Cr\u00f2nica del Cicle a Ictineu: Butllet\u00ed de la Societat Catalana d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica.<\/span><\/span><\/a><\/p>\n


\n<\/span><\/a><\/p>\n

3. DONA I COS. \u201cLa dona i el seu cos: cultura sexual i reproducci\u00f3 entre el franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica\u201d<\/em><\/strong><\/span>. 11\/12\/2012-11\/04\/2013. Coordinat per Sara Fajula (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya i Col\u00b7legi de Metges de Barcelona). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya.<\/p>\n

Els seg\u00fcents col\u00b7loquis busquem mostrar l\u2019experi\u00e8ncia de les dones en relaci\u00f3 a l\u2019anticoncepci\u00f3, la seva vida sexual i les formes en les que, a t\u00edtol individual o de manera organitzada, han incorporat, resistit o promogut canvis en la viv\u00e8ncia del cos i en les relacions amb el sistema sanitari i els seus professionals.<\/p>\n

Durant els anys 1970 i 1980 es va produir a Espanya una forta activitat a favor de la legalitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes anticonceptius i el desenvolupament de les infraestructures que facilitaran la seva accessibilitat a les dones i parelles que ho desitjaren. El moviment, el qual es va denominar de forma generalitzada de Planificaci\u00f3 Familiar, va tenir dues fases, una fins 1980, quan es va aconseguir la legalitzaci\u00f3 de tots el m\u00e8todes anticonceptius i una altra limitada als anys 1980-1985, centrada en l\u2019expansi\u00f3 de la nova forma d\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria privada i p\u00fablica en forma de consultes i centres de planificaci\u00f3 familiar i en el debat i l\u2019activisme per la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament.<\/p>\n

El proc\u00e9s en el seu conjunt va suposar un canvi social d\u2019importants conseq\u00fc\u00e8ncies individuals, professionals i assistencials en el camp de la salut i la sexualitat i va implicar a professionals sanitaris, grups feministes, partits pol\u00edtics, associacions de ve\u00efns i, por suposat, a amplis sectors de la poblaci\u00f3, especialment dones de diferents proced\u00e8ncies socials i llocs de resid\u00e8ncia.<\/p>\n

Dins aquest marc Barcelona i les seves dones van tenir un paper destacat en la lluita per aconseguir la despenalitzaci\u00f3 dels m\u00e8todes anticonceptius i la creaci\u00f3 dels Centres de Planificaci\u00f3 Familiar a la ciutat i la seva prov\u00edncia. Un moviment on van participar els moviments feministes, impulsats per les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976, les vocalies de dones de les associacions de ve\u00efnals i tamb\u00e9 les noves metgesses i metges formats principalment a l\u2019Hospital Cl\u00ednic.<\/p>\n

En aquest primer cicle de col\u00b7loquis els conferenciants exposaran la visi\u00f3 estatal de la situaci\u00f3 de la Planificaci\u00f3 Familiar a nivell espanyol, per introduir en les segon bloc el cas de Catalunya i concretament de Barcelona.<\/p>\n

3.1 Teresa Ortiz G\u00f3mez (Universidad de Granada). \u201cAnticoncepci\u00f3n, medicina y feminismo en Espa\u00f1a. Derechos pol\u00edticos y pr\u00e1cticas de salud\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 11\/12\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

3.2. Esteban Rodr\u00edguez Oca\u00f1a (Universidad de Granada). \u201cHorm\u00f3nas de s\u00edntesis y prevenci\u00f3n del embarazo. Una discusi\u00f3n cient\u00edfica y dogm\u00e1tica en la Espa\u00f1a franquista\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 12\/12\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

3.3. \u00c1gata Ignaciuk (Universidad de Granada). \u201cMovimiento feminista y sanitario por la Planificaci\u00f3n familiar en Sevilla durante la transici\u00f3n democr\u00e1tica\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 09\/04\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

3.4. Eugenia Gil (Universidad de Sevilla). \u201cReproducci\u00f3n y anticoncepci\u00f3n en Sevilla desde finales del franquismo a la transici\u00f3n democr\u00e1tica\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 11\/04\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

4. OBJECTES PERDUTS<\/em>. \u201cObjectes perduts: Explicar i exposar ci\u00e8ncia a museus i altres llocs p\u00fablics\u201d<\/strong>. 22\/01\/2013-12\/03\/2013. Coordinat per Alfons Zarzoso (Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya i CEHIC-UAB). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya<\/span><\/p>\n

El cicle es composa de 4 col\u00b7loquis dividits en dos blocs. En el primer es presenten els reptes de la comunicaci\u00f3 cient\u00edfica en format d\u2019exposici\u00f3 muse\u00edstica a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia laboral d\u2019experts en aquesta \u00e0rea a Barcelona. Els problemes i les dificultats, per\u00f2 tamb\u00e9 els plaers que comporta exposar la ci\u00e8ncia als museus. La conciliaci\u00f3 entre la complexitat i maduraci\u00f3 de la recerca necess\u00e0ria per arribar a explicar la ci\u00e8ncia, i la concisi\u00f3 de l\u2019acte comunicatiu de l\u2019exposici\u00f3. Els convidats en aquest bloc s\u00f3n Dani Freixes i Josep Perell\u00f3.<\/p>\n

Freixes \u00e9s un reconegut dissenyador d\u2019interiors i d\u2019objectes, de muntatges ef\u00edmers, d\u2019implantacions museogr\u00e0fiques i de disseny escenogr\u00e0fic, guardonat amb premis com el Premi Nacional de Disseny (2001). En la seva pon\u00e8ncia explicar\u00e0 la seva experi\u00e8ncia professional amb \u201cAgrada a la gent que li expliquin hist\u00f2ries? Comunicar a trav\u00e9s d’exposicions\u201d.<\/p>\n

Perell\u00f3 \u00e9s professor de f\u00edsica a la Universitat de Barcelona i tamb\u00e9 divulgador de la ci\u00e8ncia, com autor de diversos llibres i contribucions en la premsa di\u00e0ria. Ha estat coordinador del programa expositiu d’Art i Ci\u00e8ncia del centre d’Art Santa M\u00f2nica. La seva contribuci\u00f3 al cicle versar\u00e0 sobre aquesta experi\u00e8ncia: \u201cExperi\u00e8ncies arran de la trobada entre Ci\u00e8ncia i Art a Barcelona\u201d.<\/p>\n

El segon bloc recupera espais controvertits en la comunicaci\u00f3 de ci\u00e8ncia com ara els espectacles urbans i les representacions itinerants. Es tracta de fer una mirada a alguns d’aquests llocs que revelen \u00e0mbits urbans de gran complexitat, amb objectes i p\u00fablics que circulen i difuminen les l\u00ednies que defineixen suposadament els m\u00f3ns de l’expert i del prof\u00e0.<\/p>\n

Els ponents s\u00f3n Alfons Zarzoso, que presentar\u00e0 la seva recerca sobre \u201cAuge i desaparici\u00f3 del Museu Roca de Barcelona: Una col\u00b7lecci\u00f3 cient\u00edfica per al prof\u00e0?\u201d i Nike Fakiner (Centro de Ciencias Humanas y Sociales-CSIC) que parlar\u00e0 de \u201cEl asco y el ojo inexperto: ret\u00f3rica visual del museo anat\u00f3mico de Gustav Zeiller\u201d.<\/p>\n

Aquest cicle de col\u00b7loquis entronca amb el cicle sobre “museus de ci\u00e8ncies naturals” organitzat per la SCHCT durant el curs 2011-2012.<\/p>\n

4.1. Nike Fakiner (Instituto de Filosof\u00eda-CSIC). \u201cEl asco y el ojo inexperto: ret\u00f3rica visual del museo anat\u00f3mico de Gustav Zeiller\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 22\/01\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

4.2. Alfons Zarzoso (MHMC\/CEHIC-UAB). \u201cUna hist\u00f2ria evanescent vs. el retorn del Museu Roca: Un espectacle d\u2019anatomia humana a la Barcelona del primer ter\u00e7 del s. XX\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 05\/02\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

4.3. Josep Perell\u00f3 (UB). \u201cExperi\u00e8ncies arran de la trobada entre ci\u00e8ncia i art a Barcelona\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 26\/02\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

4.4. Dani Freixes (Varis Arquitectes). \u201cExplicar objectes, exposar conceptes, evocar hist\u00f2ries: apunts sobre muntatges ef\u00edmers en espais p\u00fablics\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 12\/03\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

5. TURING 100 ANYS<\/em>. Al voltant del centenari del naixement del cient\u00edfic de la computaci\u00f3 Alan M. Turing (1912-1954)<\/strong>. 13\/09\/2012-25\/10\/2012. Coordinat per Jordi Forn\u00e9s (UPC), Xavier Roqu\u00e9 (CEHIC-UAB) i N\u00e9stor Herran (Universit\u00e9 Pierre et Marie Curie, Paris).<\/span><\/p>\n

Aquest any es celebra el centenari del naixement d\u2019Alan Turing. Amb aquest col\u00b7loqui ens volem afegir als actes commemoratius que s\u2019estan fent arreu del m\u00f3n. Ho volem fer des del nostre tarann\u00e0 d\u2019historiadors de la ci\u00e8ncia aportant una mirada cr\u00edtica al context hist\u00f2ric on varen tenir lloc les aportacions cient\u00edfiques d\u2019Alan M. Turing.<\/p>\n

En 1936, en un article seminal, Turing clarificava l\u2019abast del teorema de la incomplitud de G\u00f6del. De retruc, posava les bases de la \u201ccomputer science\u201d amb la seva proposta de m\u00e0quina universal, avui coneguda com m\u00e0quina de Turing. Durant la Segona Guerra Mundial t\u00e9 un paper important a Bletchley Park, desxifrant el codi Enigma dels alemanys. En aquesta operaci\u00f3 top-secret <\/em>brit\u00e0nica es desenvolupar\u00e0 el primer ordinador electr\u00f2nic: el Colossus, que en acabar la guerra va ser destru\u00eft per ordre de Churchill. Sense poder dir que ja ho havia fet abans, proposa , al 1946, la construcci\u00f3 d\u2019un ordinador al NPL (National Physics Laboratory<\/em>), l\u2019ACE (Automatic Computing Engine<\/em>) del que va presentar un prototipus, el Pilot ACE, al 1950. Al 1948 accepta formar part del grup de Max Neumann, al Computer Laboratory <\/em>de la Universitat de Manchester, treballant en el desenvolupament de les seves m\u00e0quines. Cap al final de la seva vida, per\u00f2 no menys important, s\u2019interessa per la simulaci\u00f3 per ordinador del creixement de les plantes i produeix un altre article seminal sobre la morfog\u00e8nesi. Alan M. Turing mor\u00ed al 1954, enverinat amb cianur.<\/p>\n

5.1. Miquel Barcel\u00f3 (UPC). \u201cEnginyeria\u201d<\/a>. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 13\/09\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

5.2. Ton Sales Porta (UPC). \u201cL\u00f2gica\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 03\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

5.3. David Link (Academy of Visual Arts, Leipzig). \u201cThe first programs of the Manchester Mark I\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 11\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

5.4. Ricard V. Sol\u00e9 (ICREA-UPF). \u201cMorfog\u00e8nesi\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 25\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

Tr\u00edptic 100 Anys Turing<\/strong><\/a><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

6. M\u00c9S ENLL\u00c0 DE GR\u00c8CIA<\/em>. \u201cM\u00e9s enll\u00e0 de Gr\u00e8cia: cap a una visi\u00f3 multicultural de les matem\u00e0tiques\u201d<\/strong>. 01\/03\/2013-24\/05\/2013. Coordinat per Josep Pla (Universitat de Barcelona) i M\u00f2nica Blanco (Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya)<\/span><\/p>\n

Les idees, tant la seva creaci\u00f3 com la seva expressi\u00f3, varien depenent del context cultural en el qual es desenvolupen. En particular, aix\u00f2 es pot aplicar a les idees matem\u00e0tiques. La matem\u00e0tica occidental, o Euroc\u00e8ntrica, t\u00e9 les seves arrels a la tradici\u00f3 racional i racionalitzadora grega. En canvi, la matem\u00e0tica oriental, d\u2019arrel no grega, s\u2019origina com una ci\u00e8ncia pr\u00e0ctica per facilitar el c\u00f2mput del calendari, l\u2019administraci\u00f3 de les collites, l\u2019organitzaci\u00f3 dels treballs p\u00fablics i el cobrament dels impostos. A difer\u00e8ncia de la matem\u00e0tica occidental, la matem\u00e0tica oriental, basada en l\u2019aritm\u00e8tica pr\u00e0ctica i la medici\u00f3, \u00e9s molt menys te\u00f2rica i ofereix t\u00e8cniques num\u00e8riques, geom\u00e8triques i alg\u00e8briques molt m\u00e9s id\u00f2nies que les pr\u00f2pies de la matem\u00e0tica occidental, o m\u00e9s creatives, adaptades al context en qu\u00e8 es van originar.<\/p>\n

Tanmateix, com a cultura dominant, l\u2019Eurocentrisme ha excl\u00f2s les idees matem\u00e0tiques de cultures \u201cno occidentals\u201d dels debats matem\u00e0tics \u201coccidentals\u201d. L\u2019objectiu principal d\u2019aquest cicle \u00e9s presentar alguns aspectes matem\u00e0tics de diverses cultures d\u2019arrel no grega, per tal d\u2019oferir una visi\u00f3 multicultural de les matem\u00e0tiques. Aquest cicle s\u2019estructura en quatre xerrades que faran una aproximaci\u00f3 a les idees matem\u00e0tiques de les cultures eg\u00edpcia, mesopot\u00e0mica, xinesa, japonesa i \u00e0rab, al llarg de per\u00edodes hist\u00f2rics diferents, establint paral.lelismes i difer\u00e8ncies entre elles, i amb les matem\u00e0tiques d\u2019arrel grega, i destacant-ne les singularitats de cada cultura.<\/p>\n

6.1. Josep Pla (UB). \u201cEgipte versus<\/em> Babil\u00f2nia: una comparaci\u00f3 matem\u00e1tica\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 01\/03\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

6.2. Carles Dorce (UB). \u201cLes matem\u00e0tiques a Al-Andalus\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 05\/04\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

6.3. Ramon Nolla (IES \u2018Pont d\u2019Icart\u2019, Tarragona). \u201cSangakus. \u00c0lgebra i geometria al Jap\u00f3 de l\u2019\u00e8poca EDO (1600-1868)\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 26\/04\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

6.4. Iolanda Guevara (IES Badalona VII). \u201cPit\u00e0gores a la Xina, o el procediment Gou Gu\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 24\/05\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

7. L\u00cdMITS DE LA CI\u00c8NCIA<\/em>. \u201c<\/strong>El<\/strong> debat sobre els l\u00edmits de la ci\u00e8ncia i l’estudi de fen\u00f2mens paranormals\u201d<\/strong>. 26\/03\/2013-24\/04\/2013. Coordinat per Annette M\u00fclberger (CEHIC-UAB). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el CEHIC-UAB.<\/span><\/p>\n

Hi ha un l\u00edmit en la pr\u00f2pia ci\u00e8ncia que marca una frontera entre ella i altres \u00e0mbits de coneixement o la ci\u00e8ncia \u00e9s una forma de veure la vida i el m\u00f3n que ho inclou tot? Encara que l\u2019\u00fas de dicotomies com ci\u00e8ncia \u2013 religi\u00f3 o ci\u00e8ncia \u2013 metaf\u00edsica poden suggerir l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019uns \u00e0mbits delimitats, es tracta d\u2019una pregunta complexa que ha obtingut diferents respostes al llarg del temps, b\u00e0sicament en funci\u00f3 de la definici\u00f3 d\u2019all\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n per \u201cci\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

En aquest cicle estudiem la manera com la pr\u00e0ctica del espiritisme, que es va expandir a Europa i Estats Units a partir de finals del segle 19, va suposar un repte per a la ci\u00e8ncia. En el moment que es descartava la hip\u00f2tesi del frau, certs fen\u00f2mens que contrariaven les lleis naturals establertes necessitaven ser explicats. Ens trobem cient\u00edfics que organitzen, observen e intervenen en sessions espiritistes. En ocasions, alguns denuncien tal pr\u00e0ctica, en d\u2019altres la recolzen. Encara que arriben a certificar la autenticitat d\u2019alguns fen\u00f2mens paranormals, moltes vegades no segueixen la doctrina kardeciana sin\u00f3 que busquen una explicaci\u00f3 natural, m\u00e9s propera a la ci\u00e8ncia. Aquests intents donen lloc al suposat descobriment de nous fen\u00f2mens f\u00edsics (per exemple, descobriments de \u201cnous\u201d raigs) i mentals (s\u2019atribueixen noves propietats a l\u2019inconscient) i es crea una nova ci\u00e8ncia ps\u00edquica, la parapsicologia o metaps\u00edquica que intenta elaborar un \u201ccat\u00e0leg\u201d classificador de fen\u00f2mens. Al llarg del segle 20 molts cient\u00edfics importants es veien involucrats en l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019aquests fen\u00f2mens com va ser el astr\u00f2nom catal\u00e0 Josep Comas, el f\u00edsic Blas Cabrera o el metge-bacteri\u00f2leg Jaume Ferran, entre molts d\u2019altres.<\/p>\n

Les pon\u00e8ncies que proposem presentaran alguns casos concrets d\u2019estudi cient\u00edfic de fen\u00f2mens paranormals i la hist\u00f2ria del debat que han comportat. En aquest debat intervenen diferents sectors de la societat com s\u00f3n els cient\u00edfics, la premsa i els col\u00b7lectius espiritistes.<\/p>\n

7.1. Annette M\u00fclberger (CEHIC-UAB). \u201cLa hist\u00f2ria de l\u2019estudi dels fen\u00f2mens paranormals: espiritisme i investigaci\u00f3n ps\u00edquica\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 26\/03\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

7.2. \u00c1ngel Gonz\u00e1lez de Pablo (Universidad Complutense de Madrid). \u201cEl hipnotismo en Espa\u00f1a en las primeras d\u00e9cadas del s. XX\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 02\/04\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

7.3. <\/span>Nicole Edelman (Universit\u00e9 Paris Ouest). \u201cVoyances en Europe occidentale entre les deux guerres\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 16\/04\/2013, 19:00<\/span><\/p>\n

7.4. M\u00f2nica Balltondre (UAB). \u201cLa pr\u00e0ctica de la metaps\u00edquica a Espanya: entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3\u201d. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 24\/04\/2013, 19:00.<\/span><\/p>\n

Cr\u00f2nica del Cicle a Ictineu: Butllet\u00ed de la Societat Catalana d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica. <\/span><\/a><\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

8. VERNE<\/em>. \u201cDe la ci\u00e8ncia a l\u2019imaginari: Una lectura cient\u00edfica de Jules Verne\u201d<\/strong>. 02\/10\/2012-18\/12\/2012. Coordinat per Pasqual Bernat (CEHIC-UAB i Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica d\u2019Osona). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci\u00f3 de Barcelona i la Societat Catalana Jules Verne.<\/span><\/p>\n

(aquests col\u00b7loquis tenen lloc a la Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia).<\/p>\n

Llegir una novel\u00b7la de Jules Verne \u00e9s encetar un viatge en el temps per traslladar-se a la segona meitat del segle XIX: quan encara marxaven exploradors a la conquesta de regions del planeta encara verges, quan els cient\u00edfics admiraven tothom amb descobertes cada vegada m\u00e9s sorprenents, quan la fe en el progr\u00e9s era una actitud vital indefugible\u2026 Verne, fill de la seva \u00e8poca, ens recrea un univers particular, ple d\u2019aventures i coneixement, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019objectes i m\u00e0quines fant\u00e0stics, amb formes i concepcions agosarades, m\u00e9s aviat situats en un futur previsible que no pas en un present real.<\/p>\n

I \u00e9s que Verne, des de la seva quotidianitat decimon\u00f2nica, ens trasllada sovint a un futur racional, bastit amb els ingredients d\u2019una ci\u00e8ncia que ell coneixia i que utilitzava com a argument constant.\u00a0 En efecte, la caracter\u00edstica principal de la majoria de les obres de Jules Verne \u00e9s la de estar amarades d’una confian\u00e7a plena en la ci\u00e8ncia i en la t\u00e8cnica com a agents de domini de la naturalesa i de garantia del progr\u00e9s social de la humanitat. Una literatura que, en fer del coneixement\u00a0 cient\u00edfic el seu eix principal, ha esdevingut el m\u00e0xim exponent del que, ja a la mateixa \u00e8poca de Verne s\u2019anomen\u00e0 \u201cnovel\u00b7la de la ci\u00e8ncia\u201d i que, a m\u00e9s de fascinar generacions senceres, ha esdevingut, tamb\u00e9, el punt de partida de nombroses vocacions cient\u00edfiques arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

En aquest cicle de col\u00b7loquis, pensats tamb\u00e9 com un seguit de sessions d\u2019un club de lectura monogr\u00e0fic dedicat a Verne i la seva obra, s\u2019abordar\u00e0 no nom\u00e9s la narrativa verniana, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es far\u00e0 una incursi\u00f3 a la mateixa persona del l\u2019escriptor analitzant-ne tot el context de la seva traject\u00f2ria vital. Un\u00a0 context que abordarem especialment des de la seva perspectiva cient\u00edfica destacant-ne les interaccions de l\u2019autor i el seu treball amb el coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic de la seva \u00e8poca.<\/p>\n

El cicle s\u2019estructurar\u00e0 en quatre sessions: una en qu\u00e8 es glossar\u00e0 la persona de Jules Verne i el significat de la seva \u201cnovel\u00b7la de la ci\u00e8ncia\u201d i altres tres en qu\u00e8 a trav\u00e9s de la lectura de sengles novel\u00b7les de l\u2019autor els participants del cicle podran con\u00e8ixer i comentar des de les fonts mateixes la concreci\u00f3 liter\u00e0ria de l\u2019univers cient\u00edfic i ideol\u00f2gic que el projecte de divulgaci\u00f3 del coneixement verni\u00e0 ens a deixat com a llegat.<\/p>\n

8.1. \u201cUna literatura a la recerca d\u2019autor. El cas de Jules Verne i la novel\u00b7la de la ci\u00e8ncia\u201d. Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia, Barcelona, 02\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

Verne_BSF_biografia<\/a><\/p>\n

8.2\u00a0 \u201cViatge al centre de la Terra. Un descens trepidant al cor del coneixement i la ci\u00e8ncia del segle XIX\u201d. Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia, Barcelona, 23\/10\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

Dossier Viatge centre Terra<\/a><\/span>
\n<\/span><\/p>\n

8.3 \u201cEls cinc-cents milions de la Begum. Ci\u00e8ncia, pol\u00edtica i utopia\u201d. Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia, Barcelona, 14\/11\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

8.4 \u201cPar\u00eds al segle XX. La ci\u00e8ncia deshumanitzada pren el control\u201d. Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia, Barcelona, 18\/12\/2012, 19:00.<\/span><\/p>\n

Les sessions del cicle seran condu\u00efdes per Pasqual Bernat, historiador de la ci\u00e8ncia i investigador del Centre d\u2019Estudis d\u2019Hist\u00f2ria de les Ci\u00e8ncies de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. El cicle adoptar\u00e0 el format de club de lectura en qu\u00e8 els participants hauran tingut l\u2019oportunitat de llegir pr\u00e8viament el text indicat per a cada reuni\u00f3 i, tamb\u00e9, hauran pogut consultar el dossier de lectura complementari per con\u00e8ixer millor l\u2019obra a llegir i el context literari i cient\u00edfic que l\u2019envolta. Durant cada sessi\u00f3 els participants i el conductor establiran un di\u00e0leg-tert\u00falia a fi de posar en com\u00fa les impressions i opinions de la lectura triada. Amb aquest format es pret\u00e8n dotar el cicle d\u2019una participaci\u00f3 activa dels assistents, estimulant el debat i l\u2019an\u00e0lisi col\u00b7lectiva per assolir una millor i m\u00e9s amplia coneixen\u00e7a del significat de l\u2019obra liter\u00e0ria de Jules Verne i la seva connexi\u00f3 amb la ci\u00e8ncia del seu temps.<\/p>\n

El cicle estar\u00e0 organitzat per Societat Catalana d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i de la T\u00e8cnica (SCHCT), filial de\u00a0 l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i que agrupa la comunitat d\u2019historiadors de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica de les terres de parla catalana; la Societat Catalana Jules Verne (SCJV), associaci\u00f3 que aplega els entusiastes catalans de l\u2019obra ide la persona del c\u00e8lebre escriptor franc\u00e8s Jules Verne i la Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ci\u00e8ncia\u00a0 amb una llarga experi\u00e8ncia en l\u2019organitzaci\u00f3 de clubs de lectura cient\u00edfics i d\u2019activitats de divulgaci\u00f3 cultural de\u00a0 tota men.<\/p>\n

Aquest cicle es construeix sobre l\u2019\u00e8xit de l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via (2011-2012) del cicle \u201cCi\u00e8ncia i literatura: Una cru\u00eflla inevitable\u201d coordinat per Pasqual Bernat ja en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Biblioteca Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona, centre de lectura especialitzat en ci\u00e8ncia amb una llarga experi\u00e8ncia en l\u2019organitzaci\u00f3 de clubs de lectura cient\u00edfics i d\u2019activitats de divulgaci\u00f3.<\/p>\n

Cr\u00f2nica del Cicle a Ictineu: Butllet\u00ed de la Societat Catalana d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica.<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

9. “Icones de Ci\u00e8ncia: La imatge del cient\u00edfic a trav\u00e9s del cine”<\/strong>. Coordinat pel XEHC. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Casal de Joves Palau Al\u00f2s.<\/span><\/p>\n

En una iniciativa per apropar la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i els seus debats actuals a tots els p\u00fablics, el XEHC<\/a> -Xerrades d’Estudiants d’Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia-, dins el programa de Col\u00b7loquis de la SCHCT<\/a> i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Casal de Joves Palau Al\u00f2s<\/a>, ha organitzat per aquest curs 2012-2013 un cicle de cinef\u00f2rum que pret\u00e9n, a m\u00e9s de veure bones pel\u00b7l\u00edcules, discutir idees recurrents al voltant dels cient\u00edfics i de la ci\u00e8ncia com la imatge del geni creador, el cient\u00edfic solitari a\u00efllat del m\u00f3n, el moment “eureka!”, la separaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia te\u00f2rica i ci\u00e8ncia aplicada o el concepte de ci\u00e8ncia neutra.<\/p>\n

Aquest cicle estar\u00e0 compost per tres sessions dirigides per diversos membres del XeHC! que presentaran la pel\u00b7l\u00edcula i despr\u00e9s conduiran el debat amb el p\u00fablic assistent. Les sessions es duran a\u00a0 terme al Casal de Joves Palau Al\u00f2s, carrer Sant Pere m\u00e9s Baix, n\u00ba55, Barcelona, tel: 93 268 12 24. Les projeccions seran les seg\u00fcents:<\/p>\n

Divendres 12 d\u2019Abril. De 18 a 20:30h:\u00a0 Creation<\/b><\/a> (2009) de Jon Amiel. Pel\u00b7l\u00edcula sobre la figura de Darwin i la generaci\u00f3 de la Selecci\u00f3 Natural com a mecanisme per explicar l\u2019evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies. Sessi\u00f3 coordinada per Clara Florensa i Laura Valls.<\/p>\n

Divendres 3 de Maig. De 18 a 20:30h: Einstein i Eddington<\/a> <\/b>(2008) de Philip Martin. Aquest film ens parla sobre la figura d\u2019Einstein i, especialment, sobre el moment en que adquireix una fama mundial gr\u00e0cies a les observacions astron\u00f2miques d\u2019Arthur Eddington. Sessi\u00f3 coordinada per Joaquim Berenger i Gustavo Corral.<\/p>\n

Divendres 7 de juny. De 17 a 20:30h: Freud, Passi\u00f3 Secreta<\/b><\/a> (1962) de John Huston. Part de la vida de Freud i el proc\u00e9s en que desenvolupa les t\u00e8cniques de psicoan\u00e0lisi \u00e9s explorat per aquest conegut film de Hutson. Sessi\u00f3 coordinada per M\u00f2nica Balltondre, Andrea Graus i \u00d3scar Montero Pich.<\/p>\n

 <\/p>\n

10. SEMINARIS a OSONA (SCHCT-AAO). Coord. Pasqual Bernat<\/strong><\/span><\/p>\n

10.1. Ximo Guillem (IHMC, Val\u00e8ncia). \u201cDe la Cuina a la F\u00e0brica. L’aliment industrial i el frau (1850-1930)<\/span>\u201d. Agrupaci\u00f3 Astr\u00f2nomica d’Osona, Vic, 06\/11\/2013, 20:00.<\/span><\/span><\/p>\n

10.2 Xavier Duran. “<\/span><\/span>La revoluci\u00f3 industrial i la literatura a Catalunya<\/span>“.<\/span>Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica d’Osona, Vic, 12\/02\/2013, 20:00.<\/span><\/p>\n

10.3 Jaume Valentines (UPC). “<\/span><\/span>Catalanistes i tecn\u00f2crates a la II Rep\u00fablica: els enginyers industrials, de Barcelona a N\u00faria (passant per Vic)<\/span>“<\/span>. Agrupaci\u00f3 Astron\u00f2mica d’Osona, Vic, 11\/06\/2013, 20:00.
\n<\/span><\/p>\n

ALTRES ACTIVITATS<\/strong><\/span><\/p>\n

10. VII Simposi sobre Ensenyament i Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia. Orientaci\u00f3, Metodologies i Perspectives<\/span>.\u00a0 SCHCT-SEHCYT. 15 i 16 de mar\u00e7 de 2013, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.<\/p>\n

11. 7\u00aa Escola de Primavera en Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i la Divulgaci\u00f3<\/a><\/span>. SCHCT-IME. 16 a 18 de maig de 2013, Institut Menorqu\u00ed d’Estudis, Ma\u00f3.<\/p>\n

12. Congr\u00e8s Internacional Jules Verne<\/span>. Organitzat per Societat Catalana Jules Verne, Sociedad Hisp\u00e1nica Jules Verne & SCHCT. Setembre de 2013, IEC, Barcelona.<\/p>\n

Comissi\u00f3 de Col\u00b7loquis de la SCHCT:<\/strong><\/p>\n

Pasqual Bernat (pasqual.bernat@gmail.com)
\nMiquel Carandell (m_baruzzi00@hotmail.com)
\nSara Fajula (sfajula@comb.cat)
\nJordi Ferran (jferranb@uoc.edu)
\nClara Florensa (cflorensa@gmail.com)
\nXimo Guillem (joaquim.guillem@uv.es)
\nAgustin L\u00f3pez (jagustin.lopez@yahoo.es)
\nJaume Sastre (jaume_sastre@hotmail.com)
\nJosep Simon (josicas@alumni.uv.es) [coordinador]\nJaume Valentines (jaume.valentines@upc.edu)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Confer\u00e8ncia magistral   1. Otto Sibum (Hans Rausing Professor of History of Science &\u00a0Director, Office for History of Science,\u00a0Uppsala University). In James Joule’s laboratory: Gestural Knowledge and Scientific Change in Early Victorian Britain (coord. per Xavier Roqu\u00e9, CEHIC-UAB). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb CEHIC-UAB. Institut d\u2019Estudis Catalans, Barcelona, 31\/10\/2012, 19:00. Aquesta xerrada tractar\u00e0 sobre la relaci\u00f3 entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559"}],"collection":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1559"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3241,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1559\/revisions\/3241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arban.espais.iec.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}