Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres 1912 – Barcelona 1967), nat amb una severa atr\u00f2fia cong\u00e8nita del sistema nervi\u00f3s, fou un matem\u00e0tic autodidacta que treball\u00e0 a Catalunya des de finals de la d\u00e8cada dels anys trenta fins a la seva mort. La seva discapacitat f\u00edsica el va obligar a anar sempre en cadira de rodes i a no poder ser aut\u00f2nom en coses tan elementals com menjar o escriure. Una vida que transcorregu\u00e9 entre Barcelona i el Mas Batlle de Vilajoan (Garrig\u00e0s, Alt Empord\u00e0).<\/p>\n
Les seves contribucions matem\u00e0tiques se situen en la teoria cl\u00e0ssica de les funcions anal\u00edtiques d’una variable complexa i els seus resultats m\u00e9s significatius tenen a veure amb les funcions enteres, les funcions meromorfes i les funcions anal\u00edtiques definides per s\u00e8ries de Dirichlet. Tamb\u00e9 feu una incursi\u00f3 important a la teoria de funcions de variable real amb un treball, conjunt amb Ernest Corominas, en el qual estableixen unes condicions molt febles perqu\u00e8 una funci\u00f3 sigui un polinomi. Els seus treballs li valgueren el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles, que el guardonaren en diverses ocasions, i de la comunitat matem\u00e0tica internacional.<\/p>\n
La Fundaci\u00f3 Ferran Sunyer i Balaguer (http:\/\/www.ffsb.cat<\/a>), en ocasi\u00f3 del centenari del seu naixement li ret homenatge amb l’organitzaci\u00f3 d’aquestes jornades, tant per la seva activitat matem\u00e0tica com pels valors de superaci\u00f3 i lluita enfront les adversitats i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia posada al servei de la ci\u00e8ncia i de la comunitat cient\u00edfica internacional. Un homenatge que fa extensiu a les persones que tingueren cura d’ell, la seva mare \u00c0ngela Balaguer i les seves cosines Maria i \u00c0ngels Carbona.<\/p>\n Programa<\/strong><\/span><\/p>\n